La salvació passa per Fontajau

Sort que el partit d'aquesta nit es disputa a Fontajau, l'escenari on el Bàsquet Girona està edificant una permanència que podria ser oficial si els de Katsikaris dobleguen el Surne Bilbao Basket (20.45 hores, M+Dep4) i l'Obradoiro i el Breogán perden. Els gironins, que tampoc estan passant excessives angoixes perquè tenen un coixí acumulat dels bons temps, han patit cinc derrotes consecutives. Especialment dramàtic és el seu rendiment a domicili, on no guanyen des de principis de novembre. Així que és al costat de l'afició on s'ha prohibit veure el seu nom escrit en la zona vermella. Els triomfs contra el Breogán, Andorra, Granada, Obradoiro i València valen or.

Contra el conjunt de Jaume Ponsarnau, guanyar és imperatiu si no vol que les cames tremolin aquest final de temporada. El marge de dues victòries és llaminer, però amb quatre duels per disputar, no és suficient per ballar d'alegria. D'això, ja hi haurà estones. Ara, toca recuperar la credibilitat, tot i les absències: els dubtes d'Ike Iroegbu i Gyorgy Goloman marquen la prèvia d'un partit assenyalat en el calendari com a fonamental, encara més després de l'emprenyada del tècnic grec a Badalona, on el Bàsquet Girona no va ser el Bàsquet Girona.

El base nigerià es va fer un fort esquinç de turmell en la derrota contra el Joventut i no s'ha entrenat amb el grup en tota la setmana. Però té «ganes de jugar», en paraules de Katsikaris. Que important és, tenir-ne. El pivot hongarès, d'altra banda, fa dies que està de baixa, malgrat que va reintegrar-se a les sessions col·lectives dimecres. Al final, tot dependrà de les sensacions.

A Bilbao, la infermeria no està millor, tot el contrari. Adam Smith i Keith Hornsby, dos pilars importants i màxims anotadors, ni han viatjat; mentre que el gironí Rabaseda i Andersson tenen un gran interrogant al damunt. El tècnic català del Surne, que ha guanyat tres partits més que els gironins a la Lliga, no pot fer altra cosa que resignar-se. «Vist l'accident que hem tingut en forma de lesions cal estar satisfets d'arribar amb els deures fets a una situació tan delicada. Cal arribar al màxim amb la gent que tenim. Ara som un altre equip i no sé de quin nivell. Però aquest grup té la capacitat de readaptar-se».

Katsikaris: "Hem de guanyar com sigui"

La pressió del calendari

Tots els camins porten a «guanyar com sigui», tal com va gairebé suplicar Fotis Katsikaris. «Després de cinc derrotes seguides, juguem a casa i hem de guanyar com sigui. Haurem de controlar el joc i les emocions». Si York repeteix l'actuació del cap de setmana passat, autor de vint-i-sis punts i sis triples (va igualar el rècord individual d'un jugador del club a l'ACB), segur que serà més fàcil. I, desenganyem-nos, li aniria de conya perquè les tres jornades restants no són cap broma. «Perquè a fora hem de jugar contra equips de play-off com el Baskonia i el Gran Canària, i a casa ens quedarà el Saragossa, però serà complicat perquè nosaltres haurem jugat 48 hores abans a Canàries i de fet arribaran abans a Girona ells que nosaltres», ressaltava el grec.

La seva feina, per cert, no ha passat gens desapercebuda. Com a mínim, per a Ponsarnau. «El Bàsquet Girona està en la lluita. És un equip que té talent i tàctica. La meva sensació, des que van canviar d'entrenador, és que la nova proposta és diferent i va quallant. Ens trobarem un equip més treballat perquè Fotis porta diversos partits. És un equip diferent del qual ens vam enfrontar aquí, que era el que jugava més possessions de la Lliga. Té capacitat creativa dels seus exteriors, de molta generació i execució». Potser fora de Fontajau no guanyarà partits, però la millora amb Katsikaris és considerable.

El públic, evidentment, respondrà com fa sempre. Aquest vespre té una oportunitat magnífica per respirar, encomanar-se d'alegria i afrontar amb optimisme tot el tram final. En cas de derrota, val més no pensar-hi, tot i que el Granada i l'Obradoiro se situen entremig dels gironins i el Breogán. Sempre és un consol pensar que hi ha gent que està pitjor que tu, a la vida. Però quan un aspira a fer-la grossa de veritat, no pensa en els altres. Es mira a si mateix i prou. I així ha crescut el Bàsquet Girona des que Marc Gasol va tenir la brillant idea de tornar-li a la ciutat una petita part del que li havia donat. Aquesta història tan bonica no mereix tenir por de ningú. Però cal guanyar.

Subscriu-te per seguir llegint