«El Girona ha de jugar la Champions a Montilivi»

Quin impacte té per a Girona un triomf com el de dissabte contra el Barça i un bitllet per a la Champions? 

L’impacte és molt gran. Poder estar entre les ciutats que són de Champions, que en l’àmbit del fubol són les que més es veuen, donarà també molta visibilitat a la ciutat, i més tenint en compte que no estem entre les més grans. Ens representa un salt endavant en coneixença i visibilitat però, i crec que també és un element molt important, fa que s’enforteixi el sentiment d’identitat de tots els gironins , el fa créixer, i això es molt bo. 

Han calculat l’impacte econòmic que pot representar disputar la Champions a Girona?

No, aquests estudis com a Ajuntament no els hem fet. Ens trobem ara en un escenari que a principi de temporada era impensable. Serà un impacte important, a nivell econòmic, positiu per a la ciutat. El més important és que també ens ajudi a teixir sentiment de comunitat, com li deia abans, entre els gironins. 

Què va canviar el partit?

Crec que els canvis tàctics de la segona part, i l’entrada de jugadors com Portu. Els primers minuts després del descans van ser un intercanvi de cops i aquí potser podíem pensar que s’imposaria la qualitat dels jugadors del Barça. El Girona, amb els reajustos que va fer Míchel, s’havia tret la pressió del rival, això va ser clau, i a partir d’un error del Barça que va permetre l’empat a dos el Girona va demostrar efectivitat, va canviar tot, i vam ser molt superiors a la darrera mitja hora. Portu va ser determinant, els canvis que fa Míchel són claus, i també el canvi tàctic a la mitja part.

Diuen que Joan Laporta va acabar molt empipat...

El que puc dir és que quan anaven guanyant el president del Barça estava content, i a mesura que anava evolucionant el partit, va anar canviant la perspectiva. Em sembla lògic. Jo també estava més fotut quan anàvem perdent, quan sents els colors aquests coses passen. En tot cas Joan Laporta va ser respectuós en tot moment i va tenir una actitud molt noble i molt correcte. No li vaig veure res d’especial.

Al desembre, després del 2-4 a Montjuïc, deia que ja estaven parlant amb el club de les adequacions que caldrien a l’estadi per anar a Europa. Han passat els mesos i seguim allà mateix.

No seguim allà mateix. El club ha fet feina i l’Ajuntament també a l’hora de plantejar una ampliació i una remodelació de Montilivi, i tot això s’ha fet en un període de temps molt ajustat. Ara hi ha diversos escenaris sobre la taula i el club haurà de decidir.

S’imagina el Girona jugant la Champions a Barcelona?

El Girona ha de jugar la Champions a Montilivi. Això és el que espero i m’imagino, i és l’escenari en el qual l’Ajuntament treballa. 

Hi pot fer alguna cosa l’Ajuntament per evitar-ho, si la decisió és jugar a Barcelona?

Jo crec que el que ha de fer l’Ajuntament és expressar el sentiment que tenen els gironins i gironines. Quan hem parlat amb el club els hem explicat que és important per a la ciutat jugar la Lliga de Campions a Girona. Aquest és el nostre paper, oferir respostes a les qüestions de mobilitat, per exemple, que ens puguin plantejar. Intentarem facilitar les coses, com sempre hem fet.

Per què les obres que el club havia previst ampliant el gol nord i la Preferent s’han acabat descartant?

Jo això no li ho puc respondre, els detalls de les decisions que pren el club els sap el club. Ells ens van dir que estaven treballant en un projecte de remodelació de Montilivi i nosaltres els hem anat ajudant i informant de les necessitats i requeriments que els faran falta, i que sàpiguen tot el que es necessita per tràmit la llicència d’obres.

Quins són ara els plans del Girona, quan faran les obres?

No sé quan podrien començar aquestes obres, però estic convençut que més aviat que tard.

Vostè va votar en contra de la concessió de Montilivi al Girona. Què defensava que s’havia de fer en aquest cas?

La concessió, com a tal, ens semblava bé. No hi havia problema amb la concessió, perquè un estadi de futbol d’aquesta mida té sentit que l’usi un club professional. Ens hauria agradat que la concessió hagués pogut incloure més retorn social i certes compensacions, i des que estem al govern de la ciutat hem estat treballant en això. Confio que en els propers mesos o anys es vagi concretant. Per exemple, en temes importants i estratègics de ciutat com la gestió de residus, la mobilitat, la difusió de la llengua catalana... el club ens pot acompanyar i brindar el seu impacte social. En esport base i en col·laboració amb d’altres clubs de la ciutat el Girona ja està fent coses, i també en podria fer més.

El Bàsquet Girona s’ha salvat aquesta jornada. 

Llàstima de la derrota de l’Uni, si hagués passat a la final aquest seria un cap de setmana equiparable al del 19 de juny de 2022, quan vam pujar a l’elit el bàsquet masculí i el futbol. Tot això són símptomes que l’esport professional a Girona viu un gran moment.

Si el Girona d’hoquei se salva en el play-out la ciutat tornarà a tenir quatre equips de Primera. Què li aporta això?

Ens aporta que hi ha infants, joves, persones grans que veuen en l’esport una pràctica diària lligada a la salut i el benestar. Fer exercici és saludable, cooperatiu, i dona valors. Això és molt important. I també, com li deia abans, tenir quatre equips de Primera reforça la nostra identitat, també aporta orgull gironí, un orgull ben entès, d’estar orgullosos de la ciutat però no egoistes ni pedants.  

El ciclisme també aporta beneficis a Girona?

El ciclisme és un fenomen diferent. Estem parlant de turisme, no té res a veure una cosa amb l’altra. El ciclisme porta gent a fer una activitat econòmica. Els clubs estan arrelats a la ciutat, amb escoles d’esport base i una idea de ciutat, no és comparable.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Els han denegat la subvenció per renovar la il·luminació de Fontajau. Descarten fer-la?

Estàvem pendents de la subvenció que atorgava el govern espanyol a partir d’uns fons europeus. Si ens hagués arribat hauríem renovat els llums de Fontajau. Ara haurem de buscar altres alternatives de finançament. El pressupost ja està fet i les inversions estan decidides. Ara es tracta de veure com poder fer front a una necessitat que sabem que hi és. Mai no hem dit que no ho volem fer. Tenim intenció de fer-ho, però hem de trobar com es pot finançar.