Notícies | Gastronomía

Silur: El monstre de riu

Parent del peix gat i originari d'Euràsia, ha estat introduït en diferents indrets de Catalunya; pot arribar a fer 5 metres de llargada i a pesar 300 kilos
05-08-2016 21:31
0 vots
Silur: El monstre de riu

Silur: El monstre de riu

El silur, parent del peix gat, ara és un peix abundant a Mequinensa, on s'ha convertit en una indústria turística, ja que està ple d'alemanys i britànics que van a pescar-ne. El silur menja altres peixos –cosa perillosa per al medi ambient, ja que pot desplaçar les espècies autòctones– i no rebutja invertebrats, com petits rèptils, ocells diversos, coloms etc. És originari d'Euràsia i ha estat introduït a Itàlia, Síria, Portugal, Turquia, Espanya, el Regne Unit, els Països Baixos, la Xina i, probablement també a certs països de l'est d'Europa.

El biòleg alemany Roland Lorwosky el va introduir a Mequinensa l'any 1974 –provinent dels grans rius de l'Europa Central–, ha prosperat i s'ha estès a altres contrades com ara la part baixa del Segre, com una autèntica plaga d'Egipte. A banda del riu Ebre, també se'l pot trobar –introduït per particulars– al Llobregat (Pont de Vilomara), a Olesa de Montserrat, al Foix, a Sau, Susqueda, etc.

El silur és un autèntic monstre –i força fastigós, recobert de mucus– que pot arribar a fer 5 metres i pesar 300 kilos. A Mequinensa se'n va pescar un d'albí –una espècie molt recercada pels pescadors– que pesava 93 kilos. Els pescadors de pesca esportiva extrema, a mena de Hemingways d'estar per casa, fan el seu agost. Abans els tornaven a tirar al riu, però ara la llei obliga a matar-los.

La pesca del silur és molt popular i sovint espectacular. Per la seva activitat nocturna, la pesca dóna resultats assegurats entre les 20.00 i les 24.00 hores i entre les 03.00 i les 06.00 hores. Conegut com l'«escombriaire» dels pantans, el silur és fàcilment atret per la carn podrida, el fetge de porc i els intestins de les aus, que són els més utilitzats com a esquer. S'han vist silurs endrapant-se un colom viu en ple Ebre al seu pas per Saragossa...

Des de la seva introducció a l'embassament de Mequinensa el 1974 s'ha estès per altres punts de la conca de l'Ebre, i dels seus afluents, especialment el riu Segre. També ha estat objecte d'introduccions il·legals dutes a terme per particulars en altres rius, embassaments i llacs d'Espanya, però particularment de Catalunya. La introducció del silur ha provocat la total desaparició del barb, que era una espècie abundant fins aproximadament l'any 2005, en el llit mig de l'Ebre, i ha produït un canvi en l'ecologia del riu en forma d'un gran desenvolupament en la quantitat de vegetació aquàtica, sargassos i ­algues.

El meu amic Josep Ramon, de Lleida, creu que el «sirulo» – que és el nom popular que es dóna a aquest peix a les terres de l'Ebre– es podria aprofitar per fer-ne conserves, tal com es fa en alguns països d'Europa de l'Est. Al Regne Unit i als Estats Units es ven congelat i aquí, amb el seu parent el peix gat, és força apreciat –per cert, aquest peix es va introduir a l'estany de Banyoles a principis del segle XX.

En un dels meus viatges als Estats Units em van oferir un entrepà de «crunchy fish» (peix cruixent), que era força agradable. De fet em recordava la carpa empanada que havia menjat a Hongria. En preguntar quina mena de peix havia menjat, em varen dir que era peix gat... Potser m'ho hagués pensat! Ja sabeu que els anglesos i els americans no solen distingir els peixos, i per a ells tots són «fish».

De fet el peix de riu ara és un des més consumits a casa nostra –en forma de filets– però la gent sol ignorar el seu origen, quasi sempre dubtós per a l'ecologia i la higiene: estem parlant de la perca del Nil –que feien passar per nero!–, el panga, la tilàpia... El meu amic argentí Dante és aficionat a pescar un peix de riu abundant als rius d'Amèrica Llatina, el surubí; ell el fregeix i diu que és molt bo.

Als Estats units el peix gat i el silur es fregeixen, es fan amb salsa, se'n fan nuggets, picats, ceviches, es fa en sopa, en papillotte, es fuma o es fa blackened (negre), a l'estil de Nova Orleans.... Són fàcils d'obtenir, ja que procedeixen d'aqüicultura.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Llibre de receptes

Cerca les teves receptes escrivint aquí el nom del plat o algun dels seus ingredients...