Tot i que el pa és un dels elements tradicionals bàsics de la dieta humana, la seva associació amb l'augment de pes ha suposat que molta gent l'elimini de la seva taula. No obstant això, ni el pa engreixa ni tots els pans són iguals.

D'acord que el pa no és l'aliment més complet que existeix en la dieta alimentària, però aporta nutrients, hidrats de carboni, midó, proteïnes d'origen vegetal, vitamines i minerals. De fet, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana la ingesta de 250 grams al dia de pa, 100 grams més del que consumeixen els espanyols de mitjana.

No obstant això, sí cal anar amb compte amb el seu consum quan es tenen hipertensió o es pateix una malaltia cardiovascular, ja que és un dels aliments que més contingut de sodi té, de fet, en 100 grams de pa (normal de barra, els de motlle solen tenir més sodi) la quantitat de sodi és d'aproximadament 490 mil·ligrams; l'OMS recomana no superar els 2.400 mil·ligrams de sodi al dia.

Com a dada, i malgrat el baix consum en la població espanyola, segons dades recollides per l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), a Espanya la principal font dietètica de sodi en la població adulta és el pa, que aporta l'1 de total ingerit.

En una entrevista, la presidenta del Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes de Castella-la Manxa, Mar Navarro López, indica que no hi ha unes recomanacions específiques per al consum de pa diari, sinó que aquestes es fan per a tots els cereals en general. "En el que sí fem èmfasi els professionals és que el pa que es prengui estigui elaborat amb cereals integrals de gra sencer (pa integral)", subratlla.

Sobre els seus beneficis per a la salut, l'experta indica que aquests s'associen, sobretot, a la quantitat de fibra continguda en el pa integral, a la qual se li atribueixen les següents propietats: millora del trànsit intestinal, disminució dels nivells de colesterol i de l'índex glucèmic, a més d'una aportació de substàncies antioxidants, minerals, vitamines.

En concret, la també dietista-nutricionista de l'Hospital General de Villarrobledo (Albacete) crida l'atenció sobre la reglamentació tècnic-sanitària establerta per al pa, per als pans especials i per als productes semielaborats. "Recull en el punt 7.1. La definició de pa integral com aquell elaborat amb farina integral. Aquesta definició tan poc específica dóna peu a que moltes vegades es vengui o publiciti com pa integral, pa elaborat amb percentatges petits de farina integral", destaca.

Pel que fa al pa torrat, l'experta sosté que si es torra el pa normal comprat al forn, aquest pot guanyar algunes quilocalories més després torrar-se, ja que a l'torrar perd aigua, "però és una diferència amb prou feines apreciable". Això sí, avisa que, en el cas de les biscotes, l'augment de quilocalories és més gran (fins a 100 quilocalories més per 100 grams de pa normal), atès que les biscotes solen portar més greix i més sucres afegits.

Sobre el pa de motlle, Navarro López adverteix que el seu valor calòric és similar al del pa blanc. "La diferència rau en el contingut en greix. El pa de motlle aporta més del doble de greix que un pa normal per 100 grams (1,6 grams de pa normal i 3,8 grams el de motlle), per la qual cosa s'aconsella consumir-lo en menor quantitat ", subratlla.

La presidenta del Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes de Castella-la Manxa fa esment també al propi fet de congelar el pa, indicant que les seves propietats nutricionals no varien. No obstant això, precisa: "Cal congelar ben embolicat i després, descongelar acuradament per conservar al màxim la seva textura. Millor si un cop descongelat es torra una mica perquè l'escorça quedi cruixent".