Notícies | Gastronomía

Carnaval 2018 | La festa de l'arròs

Molts pobles del país, quan començava el Carnaval, organitzaven menjars per als pobres del municipi abans de l'arribada de la Quaresma; a vegades són ranxos i escudelles, però també hi ha arrossades
05-02-2018 12:02
5 vots
Cuinant l'arrossada d'Albons de l'any passat Marc Martí

Cuinant l'arrossada d'Albons de l'any passat Marc Martí

Molts pobles del país, quan començava el Carnaval, organitzaven menjars per als pobres del municipi abans de l'arribada de la Quaresma. A vegades són ranxos, escudelles, però també arrossades. Una de les més antigues que es documenten és la Festa de l´Arròs que, a Sant Fruitós de Bages, se celebra des de l´edat mitjana. Actualment, cuiners i cuineres abillats amb vestits tradicionals elaboren una gran paella -encara que antigament era una cassola o caldera- i se serveixen més de 2.500 racions d´aquest producte. La Festa de l´Arròs és la festa més emblemàtica i destacada del municipi de Sant Fruitós de Bages i se celebra el diumenge de Carnestoltes (que aquest any és diumenge que ve, 11 de febrer). L´any 1995 va ser declarada Festa d'interès turístic per la Generalitat de Catalunya.

El seu origen està en el fet que, com en altres poblacions catalanes, andorranes, mallorquines i del País Valencià, en els dies previs a la Quaresma s´organitzaven àpats col·lectius per oferir als pobres. Es té constància que ja al segle XIX s'oferia, a Sant Fruitós de Bages, la «Sopa de pobres» a partir dels aliments que es recollien entre els habitants del municipi i les cases de pagès dels voltants. Cosa habitual en el protocol d´aquests ranxos de Carnaval.

En un principi la data de celebració era el dimarts de Carnestoltes, i els espais on es feia l´àpat van anar canviant des de les diferents eres dels camps de fora del nucli urbà, fins a la plaça de l´església, al nucli de la Sagrera. Cap a l´any 1934 la celebració va passar a fer-se al Parc del Bosquet i l´any 1960 es va traslladar la data al diumenge de Carnestoltes, un dia festiu que afavoria la participació dels santfruitosencs.

Els canvis socials i econòmics de l´època van comportar una notable disminució dels pobres que hi acudien, i això va incidir en la transformació de la festa en una diada festiva en què s´ofereix un bon àpat a convidats i visitants del municipi. De fet, actualment, aquests àpats de Carnaval ja no són per als necessitats, sinó que hi va el públic en general, tant de la població com d´arreu. La denominació de la festa es va anar adaptant: «Dia de l´Arròs» o «Arròs de Carnaval», fins al nom actual, «Festa de l´Arròs». També hi ha una Arrossada carnavalera a Sitges.

Els protagonistes de la festa -i d´altres àpats similars, a Vidreres, Capmany Verges, Jafre, Arenys de Mar, Tarragona- etc. són la Colla de cuiners i cuineres encarregats de preparar l´arròs i també les parelles de joves que el serveixen. La Comissió del Ranxo de Vidreres van tenir la deferència de convidar-m´hi i va ser una jornada magnífica.

A Cardós, Pallars, hi ha una Festa de l´Arròs durant la Festa Major, al mes d´agost. A Albons l´arròs es cuina en unes grans peroles. Es fa, entre altres ingredients, amb costelló (costella de porc), salsitxes, conill, sèpia i crancs, amb un bon sofregit previ, a base de ceba i tomàquet. S´hi inclou una picada. És, per tant, un clàssic arròs a la cassola. En aquest cas, es tracta dels pocs arrossos o ranxos cuinats per dones.

Un altre curiós arròs de Carnaval era la Cassola, que es feia amb peus de porc, etc. coberta amb ous i sucre. Es feia a Valls, i pel que fa a Barcelona, en parla el baró de Maldà al. S. XVIII.

Podem definir el ranxo o menja col.lectiva de Carnaval com un àpat ritual en el qual intervenen els següents elements: recollida de menjar a càrrec d´una colla organitzadora, normalment en espècies, però també, en algun cas, en metàl.lic. Cuinat del plat en el dia assenyalat, a l´aire lliure. Menjada col.lectiva i pública del plat o ranxo preparat, normalment a prop d´on s´ha cuinat el plat.

Algunes d´aquestes festes varen ser prohibides pel règim franquista, ja que coincidien amb el Carnaval. En molts casos, les comissions de festes varen haver de fer feixugues gestions amb el Govern Civil a fi de reiniciar la tradició.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Llibre de receptes

Cerca les teves receptes escrivint aquí el nom del plat o algun dels seus ingredients...