Martini és la marca d´un vermut italià. El Vermouth -nom original alemany- va néixer a Itàlia, al Piemont, la llar de Martini, a la fi del segle XVIII. Amb una anuncis de referència, representa el glamur i el sexe i un cert masclisme. Però el ­vermut, a Catalunya, és una cosa menestral i popular.

A la seva Vida secreta, Dalí explica un fet que demostra la seva precoç genialitat. Va entrar al luxós bar del Ritz i va demanar un còctel, i després un altre. Creient que el got tenia un pèl blanc, hi va ficar el dit; era una clivella molt tallant; es va fer un gran tall, que va tenyir el còctel de vermell, i després el va oferir -emprant la cirera del barret d´una dama i una cirera natural-, a l´astorat cambrer. El martini sec, susceptible de ser tenyit, és també un dels còctels més universals (el seu nom , no obstant, no té a veure, directament, amb una marca comercial de vermut).

Aquest còctel mític i llegendari es considera, alhora, el més selecte de tots: de fet, malgrat la seva aparent senzillesa, és el de més difícil i subtil realització per part d´un bàrman. Ernest Hemingway concedia una importància enorme a la seva elaboració -«stirred, not shaked» (barrejat, no agitat), famosa frase que va heretar l´agent 007-. Quasi coincidia aquells moments de l´esplendor de l´Havana amb la presència de Dalí a Nova York. Justament un altre català, en Constantí Ribalaygua, nascut a Lloret de Mar, era el propietari del Floridita -la cèlebre cocteleria i restaurant- i el qui preparava per al seu amic Hemingway el Daiquirí. Nova York i l´Havana eren, també, la pàtria d´alguns dels més famosos Martini dry.

Hemingway, gran especialista en còctels -va donar fama al Daiquirí i al Mojito de l´Havana-, explicita que cal emprar, per a una variant que anomena Montgomery, «quinze parts de gin per una de vermut». No obstant, la proporció més acceptada per al Martini sec és de 5 a 1; de 3 a 1 per al Martini semi; i de 8 a 1 per a l´extra sec (dry).

El famós còctel demanat per James Bond en la primera novel·la de Ian Fleming Casino Royale. En el llibre, Bond demana que es remeni, no que se sacsegi. El Martini Cocktail o Dry Martini és ideal per prendre abans dels àpats. És una beguda que representa ­glamur, classe i nivell.... i James Bond! És molt important saber que per a la preparació d´un Martini perfecte, com ens recorda l´agent 007, no cal agitar, sinó barrejar els ingredients a poc a poc.

Existeixen moltes variants d´aquest còctel, encara que una de les mes conegudes és el Dry Martini o amb Vodka, en què se substitueix la mesura de ginebra per vodka.

No es coneix gaire bé quin és l´origen de la recepta del còctel Martini, es diu que deriva de la marca de Vermouth Martini & Rossi, que exportava els seus productes als Estats Units molt abans que el còctel existís. Es creu que la data de la seva creació va ser al voltant de 1910 en un club de Nova York, tot i que també s´explica que va ser creat per Franklin Delano Roosevelt per oficiar el seu mandat a la Casa Blanca.

Se serveix amb una oliva verda i en copa de còctel o clàssica. Si es desitja obtenir un Martini més sec, cal abocar-hi menys vermut.

James Bond va popularitzar el còctel en demanar-lo en les seves pel·lícules acompanyat de la famosa frase: «agitat, no remenat». També es diu que el successor de Stalin, Kruixev, en beure aquest còctel especialment fort, va dir que era «la més letal de les armes nord-americans».

El vermut és la base de diversos còctels; a part dels esmentats, recordem el vermut amb una ostra, el Bonefish, l´Spritz del Harry´s Bar de Venècia -que serveixen amb un plat d´olives de les més bones que he menjat mai-, fet amb Aperol- aperitiu amarg i escumós-, un dels meus preferits, el Manhattan, el Negroni, l´American (amb Campari). Recordem que hi ha diverses classes i marques ­d´aperitius i vermuts, incloent els grans vermuts catalans de Reus...