En una reinterpretació de la cuina catalana per part dels germans Roca, han posat de manifest el contingut d´un antic article meu on, per primera vegada, es comparava la girella catalana amb el haggis escocès. I Joan Roca ha fet un homenatge, reinterpretat, a la girella feta amb corder de la Vall Fosca.

La girella és una preparació del Pallars i l´Alta Ribagorça, una mena d´embotit o farcit a base de xai. A l´Aragó rep el nom de chireta. Té com a ingredients principals l´arròs i els menuts (tripes, freixura, cap, cor) del corder (xai). El farcit -en l´estómac del corder- es lliga amb arròs, ous i sol incloure també cansalada, pa, julivert i pebre, a part de la sal corresponent. Després es bull. A les carnisseries d´aquestes comarques de muntanya se sol trobar correntment, tot i que havia estat a punt de desaparèixer.

Al Pont de Suert té lloc cada any la Fira de la Girella, on s´elabora la girella en directe i es pot degustar. S´acostuma a menjar fregida, tallada a rodanxes o bé amb un guisat de cebes, tomàquet, bolets... i amb arròs.

En altres països hi ha plats similars. Destaquem, especialment, el haggis. És potser el plat escocès més conegut. Consisteix també en un estómac de xai farcit amb el pulmó, el fetge, el cor, i lligat amb civada i amanit amb ceba, herbes i espècies. Considerat el plat nacional, es consumeix tradicionalment en el Sopar de Burns, el dia en el qual es commemora el poeta nacional d´Escòcia, Robert Burns, que va dedicar una oda a aquesta menja dels pbores. El precedeix una sopa de peix i se serveix amb un puré de patates i colinaps, dit «neeps and tatties» (neep, en escocès, vol dir nap). També al Magrib, i particularment a Algèria -on vaig tenir l´ocasió de menjar-ne a la ciutat de Biskra- i Tunísia es fa la panxa de xai farcida, que es dieu osbane. Com la girella o el haggis es farceix amb la freixura, els budells, etc.; s´hi afegeix arròs i cigrons i s´aromatitza amb pebre negre, pebre vermell, celiandre, comí...

És curiós com preparacions no molt corrents tenen correspondència en indrets tan llunyans i en canvi aquí són ben poc conegudes -siguem sincers, quanta gent coneix la girella a Catalunya, fora de les comarques on s´elabora?-. Que sàpiga, un servidor va ser el primer a parlar-ne en un text general, concretament a l´enciclopèdia en dotze volums La cuina catalana. També he assenyalat, per primer cop, el seu paral.lelisme amb el haggis escocès i, fins i tot, amb una elaboració similar del Magrib.

Per desgràcia és més fàcil trobar haggis -que es comercialitza i s´envia a tot el món- que girella. Escòcia es projecta a tot el món i els seus productes també, mentre que Catalunya té prohibit, per part del Regne d´Espanya, projectar-se, i no existeix als mapes. De fet el haggis es troba arreu d´Escòcia, com he pogut veure, fins i tot en forma de petites porcions en els food trucks o en forma d´hamburguesa. Pels seus ingredients, està prohibit exportar-lo als Estats Units, i per això es diu que els escocesos en fan contraban... És objecte de diversos acudits -anglesos o escocesos- i fins i tot es fan concursos de llançament de haggis (Haggis Hurling).