És difícil trobar algú a qui no li agradin les galetes: siguin per esmorzar o berenar, amb cafè o te, amb vi de postres o com a refrigeri. Podem trobar galetes per esmorzar -les clàssiques maria- o digestives, inventades a Anglaterra al s. XIX, i a Itàlia -les de nata i similars-. Grans galetes d´origen artesà -l´exemple més clar serien les Birba, les Trias, les Tuyarro, les Destrooper belgues, etc-. No s´ha de confondre amb les galetes assortides més populars o comercials, com les Fontaneda i altres. Després hi ha les galetes comercials monogràfiques: les maria, les de canyella, les de mantega, etc. Finalment hi hauria els «must»: pastes de te i les que creen algunes confiteries del nostre país.

Sembla que a Espanya una de les primeres fàbriques de galetes va ser la de José de Zuloaga a Santander, el 1790. Tant el País Basc -corbatas, etc.- com Espanya tenen importants nuclis galetaires -aquí destaca especialment Palència, amb les galetes Gullón i altres-. També Santander i Aguilar de Campóo són famosos per les seves galetes, amb marques tan conegudes com les Fontaneda. Ara també han entrat en la producció de galetes sense gluten, sense sucre, etc. Les famoses galetes Artiach, ara de la multinacional Adams, van començar a ser fabricades a Bilbao el 1907.

L´origen de la galeta o galleta (Balears) és la galeta o bescuit dels mariners, molt cuit i sec perquè es conservés. Curiosament, ni a les Balears ni al País Valencià hi ha fàbriques de galetes -sí d´altres pastes, però-. Més tard s´hi van afegir sucre, productes làctics, fruita seca, xocolata, etc. Als europeus, especialment, els agraden les galetes amb xocolata, de les quals tenim expressions populars com les cookies, d´origen americà, i, sobretot, les excelses florentines. Les galetes es poden confondre amb les pastes seques i, en alguns casos, les pastes de te. Però en aquests darrers casos solen ser elaboracions de les pastisseries artesanes.

«Galetes variades» o «assortiment de galetes, «surtido de galletas» (espanyol), «biscuits assortis» (francès) «Gebäckmischung» (alemany), «assorted biscuits» (anglès), «assorted cookies» (anglès americà), «biscotti assortiti» (italià), «biscoitos sortidos» (portuguès), «bisküvi» (turc) i moltes altres llengües ens indiquen la difusió internacional d´aquest amable producte, en forma de capsa de galetes (de cartró o de llauna) o també en bosses de paper, com es fa a Alemanya amb els assortiments populars. Sovint trobem capses molt boniques de llauna, però generalment de cartró, i cada cop amb presentacions més acurades. Pel meu compte, en tinc una bona col·lecció, procedents de tot el món (buides, és clar!), i la major part antigues. Em considero, doncs, un «expert galetaire» (amb perdó per la immodèstia).

Des de les espanyoles Cuétara, passant per les Nabisco nordamericanes, les Cadbury angleses, les Walker escoceses, les Destrooper belgues o les Trias o Birba catalanes, o les del forn de la Barceloneta o de Figueres hi ha tot un món ple de formes imaginatives, gustos diferents i, sobretot, varietat. També tenim les Rifacli, de Montblanc, les del Forn Comtal de Besalú, les de Ca l´Enric de Castellfollit, així com les galetes del Pallars i les Verdeny. Ca l´Enric ara fa marques blanques per al supermercat Aldi. Curiosament, no tinc notícia que ni a les Balears ni al País Valencià s´hi elaborin galetes -però sí pastes artesanes o galetes salades, en el cas de Mallorca-.

Hi ha marques que han desaparegut, com les Solsona o les Plaja, d´origen gironí, que va vendre alguna marca.

La producció de galetes al segle XIX no va ser rellevant quantitativament però sí que es van crear les bases per a l'organització industrial dels productes agroalimentaris, en alguns casos adreçats a l´alimentació infantil, com explico al meu llibre La cuina modernista. Parlem especialment de les «digestives» o galetes Maria. Una font de vendes importants va ser a Catalunya, amb la venda directa en pastisseries i confiteries i botigues. Eren imprescindibles a les postres. Josep Pla parla d´aquest costum, i jo ho he viscut a pagès. Gastàvem sobretot les d´en Graupera de la Bisbal.