Notícies | Gastronomía

Orxata: Una beguda clàssica

L'orxata, coneguda arreu dels Països Catalans i també en altres indrets de la Mediterrània, correspon a una família de preparacions que ara estan de moda, amb la proliferació de llets que en realitat no ho són
05-10-2018 09:04
1 vot
Orxata: Una beguda clàssica

Orxata: Una beguda clàssica

Ara estan de moda begudes aparentment làcties, o anomenades «llet», que en realitat no ho són: de civada, d'arròs, d'avellana, d'ametlla (aquesta ja era tradicional a casa nostra, en forma de concentrat) i, naturalment, l'omnipresent soja. A més, al súper podem trobar batuts amb xocolata, vainilla, etc.- que tenen com a base aquestes suposades llets.

Una clàssica beguda valenciana a base de xufes (o xufles), coneguda arreu dels Països Catalans i també a fora, és l'orxata. Tot i que el terme orxata s'aplicava també a la beguda feta amb altres productes. Ve de l'italià orzata, que té el mateix significat, si bé ve d'orzo, ordi. És una antiga beguda catalana i francesa: orgeat, al país del Nord, i ordiat, en els receptaris medievals. L'orxata pot ser de xufles, però també d'ametlles (llet d'ametlles) o d'arròs.

És famosa la d'Alboraia (Horta de València) que se sol degustar, per berenar, amb fartons, una mena de pasta dolça de forma allargada per mullar, feta amb farina, ous, sucre, oli i llevat. L'orxateria és un clàssic establiment valencià que s'ha imposat arreu. Al País Valencià l'orxata, normalment, és granissada; del contrari cal demanar orxata líquida. «El refresc de xufles-xufles d'Alboraia (...) mereixeria els honors de les persones sensates» (Joan Fuster, El País Valencià, 1962).

La planta de la xufla creixia espontània al País Valencià, segons testimoni de Cavanilles. Potser l'aportaren els àrabs, ja que sembla que procedeix d'Israel, Egipte i el Mitjà Orient. El petit tubercle, remullat en aigua, és una clàssica llaminadura dels infants dels Països Catalans, com a mínim fins a la dècada dels seixanta. En el meu record, a Banyoles, en compràvem a l'avellanaire quan anàvem al cine.

A Barcelona la primera orxateria a l'estil valencià la va muntar Manuel Arnal, «el tio Nelo», que hi va arribar el 1835. L'any següent va obrir una bunyoleria i orxateria als Porxos d'en Xifré, acabats de construir per un «americano» rememorant l'estil de l'Havana, que llavors fou el primer bloc d'habitatges més modern i a la moda de la ciutat. Ell i la Cinteta, ambdós vestits de valencians, tal com explica Néstor Lujan i altres autors -com jo mateix a La cuina modernista- varen fer els delícies dels barcelonins, que es varen acostumar, a l'hivern, a menjar bunyols acabats de fer amb xocolata, i a l'estiu, a prendre orxata, xarop de poncem, granissats i llet merengada. Aquest famosíssim establiment va tancar les portes el 1890.

Conta una llegenda que una jove va donar a tastar una beguda blanca i dolça al Rei Jaume I, qui molt complagut pel seu sabor, va preguntar: «Què és açò?», i la jove va respondre: «És llet de xufa», a la qual cosa el rei li va replicar dient, «Això no és llet, això és or, xata!», d'on alguns atribueïxen el nom a esta beguda. Naturalment, això és una llegenda. No hi ha prou documentació per saber si l'orxata ja es bevia a l'època àrab.

El secret d'aquesta beguda deliciosa rau en la xufa (Cyperus esculentus) a partir de la qual s'elabora. Es tracta d'un tubercle de la família de les Cyperàcees emparentada amb la planta del papir. El cultiu de la xufa és mil·lenari i es remunta l'època de la civilització egípcia; de fet s'han trobat restes de xufes a les tombes dels faraons i a la península Ibèrica va arribar gràcies als musulmans, que la van introduir al País Valencià.

L'orxata potser és la reina de les begudes mediterrànies. Se li atribueixen virtuts medicinals; es diu que que els reis espanyols Carles I i Carles II la feien servir per guarir problemes intestinals. Atenció, però! L'orxata autèntica conté només aigua, xufa i un endolcidor (opcional). Defugiu dels preparats convencionals amb molts afegits –conservants, proteïna de llet, lactosa– fets a partir de xufes tractades amb agrotòxics. Us aconsellem que consumiu només orxata elaborada a partir de xufes ecològiques. Ara als supers es troba orxata fresca.

L'aportació calòrica de l'orxata també depèn de la quantitat de sucre afegit. Així, un got d'orxata (250 ml) aporta 170-180 kcal, més o menys com un got de llet sencera (164 kcal). L'avantatge és que no té lactosa i, per tant, les persones amb intolerància a aquest sucre de la llet la paeixen bé; no se'n coneixen contraindicacions.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Llibre de receptes

Cerca les teves receptes escrivint aquí el nom del plat o algun dels seus ingredients...