Notícies | Gastronomía

Bolets semblants

Els rovellons i els pinetells són dos bolets força universals i emblemàtics que en alguns indrets s'acostumen a confondre; a les comarques gironines, en canvi, són distingits perfectament i molt apreciats a la cuina
12-11-2018 10:23
0 vots
Pinetells acabats d'agafar MARC MARTÍ

Pinetells acabats d'agafar MARC MARTÍ

Al Berguedà se solen confondre els rovellons i pinetells, o bé aquest nom es reserva -com a Barcelona- a una mena de cep de poca qualitat (molleric). En canvi, a les comarques de Girona -almenys els boletaires- els distingeixen perfectament.

Es tracta, no obstant, d'uns bolets molt semblants que, com és sabut, constitueixen els més emblemàtics. A més són els únics que, de forma unànime, són consumits a tots els Països Catalans, amb el nom de rovelló o esclata-sangs, de les illes al País Valencià. Cal dir, però, que a Eivissa i en algunes comarques valencianes -la Costera i parts de la Marina Alta- se'n diuen pebrassos. En general el nom de pebràs -a Girona terrandòs, on no hi és apreciat- es reserva a un bolet diferent. Al País Valencià és estimat el de garrofer, que es guisa amb tomaca. El pebràs pròpiament dit és una rússula (Russula delica). Té un color blanc brut, i és de tardor -i fins i tot d'estiu i primavera-, molt primerenc, als boscos planifolis. Fa olor d'avellana, i és una mica picant. És molt apreciat, per aquestes característiques, als països eslaus.

Sobre la llenega, que hi ha qui situa per davant del rovelló, cal dir que és molt apreciada a les comarques de Barcelona, però relativament poc (fins al punt que hi ha boletaires que ni la cullen) a les de Girona, on és anomenada mucosa o carmellosa. Si analitzem ambdós bolets, veurem que són ben diferents pel que fa a l'aspecte i la textura.

Hi ha gent que, potser per esnobisme, malparla dels rovellons. Però s'escau, molt sovint, que potser no han tastat rovellons veritables, de bona qualitat i bona procedència: i concretament, d'alguns boscos de Catalunya, de tipus eixut (i, per tant, no de les terres més humides i de la muntanya, o els d'importació, que solen ser mediocres).

Tenint en compte que el rovelló és un bolet força universal, que es troba arreu -de Rússia a Portugal, de Castella i Navarra a Xile-, i donat que és a Catalunya on és més apreciat (també als països eslaus i a Occitània), molts dels que es troben als nostres mercats, sorrencs, de gust mediocre, solen procedir d'Extremadura, Navarra, Castella, Andalusia, Portugal, etc.i, fins i tot de Xile.

El rovelló pròpiament dit és el Lactarius sanguifluus. Es d'un color vermell ataronjat, amb unes característiques taques verdes o de rovell (que li donen nom). La seva llet i color vermellosos fan que també sigui anomenat (Balears) esclata-sangs. En occità s'anomena rosselló ( nom que els francesos incultes, al Llenguadoc, o a Gascunya, solen escriure roussillou). A la França estricta aquest bolet, segurament el millor dels lactaris, no se sol trobar, o és desconegut.

El nom correcte en espanyol (però a penes utilitzat) és níscalo de sangre vinosa. En gallec s'anomena pinga roxa (que es refereix al color), però és un nom a penes emprat. Ignoro el seu nom en basc, però sembla que a Euskadi no es fa.

Hauríem de reservar el nom de pinetell al Lactarius deliciosus (que és menys «deliciós» que l'anterior). Té un color molt més ataronjat que l'anterior. N'hi ha una varietat, de boscos encara més humits, més alta (uns 15 centímetres) i vermellosa. En francès no hi ha nom, i per tant l'anomenen lactaire délicieux, traduint el nom llatí. En català també se l'anomena rovelló; hi ha les variants pinenca (Sant Hilari) i semblants.

Al seu torn, el nom de pinetells (en alguns llocs de Barcelona) es refereix a una mena de siureny, el Boletus luteus o pinetell de calceta, i, fins i tot, al molleric (Boletus bovinus, B. granulatus, Suillus...) que com els rovellons, també es fan en pinedes, i a la tardor.

En espanyol, per a aquest bolet (que es confon amb el rovelló) hi ha noms curiosos i poc utilitzats, com són nízcalo, mízcalo, níscalo, però també es fa servir -sobretot al País Valencià- robellón, rebollón i pebrazo. Se sol preferir (sobretot a les llaunes) el nom català espanyolitzat de rovellón (o robellón). En gallec s'anomena leitouro, latouro (de llet, «lletós») o fungo dos pinos. En basc és esne gorri.

Finalment hi ha la mare del rovelló, dit també rovellonera i al País Valencià esclata-sang mascle; és un rovelló normal parasitat per un altre fong quasi microscòpic, que li lleva o atrofia les làmines; d'un gust més concentrat que el rovelló, alguns l'aprecien més. Se sol trobar a la primavera. El mateix nom s'escau amb el pinetell. En espanyol té el poc agraciat nom de lepra de níscalo.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook