Els hàbits culturals (74,3%), la falta de coneixement (56%) i els costos d'implantació (46%) són les principals barreres amb les quals s'enfronten les empreses en l'aplicació de mesures per promoure la salut, segons l'estudi «Nutrició saludable al lloc de treball».

No obstant això, encara que aquests problemes desapareguessin, perquè les polítiques siguin efectives «haurien d'anar més enllà de l'alimentació», tenint en compte factors com els espais físics, els serveis d'informació i assessorament o la promoció de l'activitat física, segons expliquen des d'ISS Iberia, entitat responsable de l'estudi.

D'acord amb el document, una alimentació saludable millora la productivitat i redueix l'absentisme laboral. En aquesta línia, informa que la majoria de les empreses (71,3%) considera que no hi ha prou coneixement i conscienciació per part de companyies i treballadors sobre l'impacte que té l'alimentació en la productivitat dels empleats, ja que, segons l'Organització Internacional del Treball (OIT), una nutrició inadequada pot arribar a traduir-se en un descens de la productivitat de fins a un 20 per cent.

Actualment, les empreses són cada vegada més conscients de les polítiques d'hàbits de vida saludable. Fomentar una bona alimentació en el lloc de treball és «una forma eficaç per atreure i retenir el talent», assegura el president d'ISS Iberia, Javier Urbiola.

L'estudi també posa de manifest que, malgrat que les entitats cada vegada tenen més en compte la salut dels seus treballadors, sobretot la seva nutrició, per a les petites i mitjanes empreses (pimes) aquest aspecte és «encara un repte», en paraules del gerent d'esdeveniments d'IFMA España, Hernando Gutiérrez.

El 85%, per l'alimentació sana

L'estudi destaca que el 85 per cent dels treballadors té interès que l'empresa faciliti informació sobre com tenir una alimentació saludable en el lloc de treball. Una bona opció seria que les empreses incorporessin perfils professionals especialistes en nutrició i psicologia, ja sigui a la plantilla o com a assessors externs.

En paraules del president del Comitè Cientíc de la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l'Alimentació, Jesús Román Martínez, l'espai de treball és «el lloc idoni per educar en bons hàbits de nutrició», així com per transmetre hàbits saludables a aplicar en la vida quotidiana.

En aquest sentit, Hernando Gutiérrez explica que el que s'aprèn a la feina s'acaba portant, en moltes ocasions, a casa, «és el mateix que ocorre amb el que els nens porten a casa des del col·legi». Així, si en el lloc de treball es fomenten uns hàbits de vida saludables, això serà extrapolat d'alguna manera a la llar, que també es veurà afavorida.

Espais adequats per menjar

De la mateixa manera, al 21 per cent dels empleats els agradaria disposar d'una millor oferta gastronòmica i d'un espai més adequat on menjar. «El menjador d'empresa és clau per a l'adopció d'hàbits saludables», alerta el doctor Román, que apunta que el millor és un espai «tranquil, agradable i ampli, que ajudi a desconnectar».

Una eina efectiva és la tecnologia, que serveix com a canal per a la comunicació i formació dels treballadors.

En concret, «caldria conèixer els esforços que es poden fer», explica el president d'ISS Iberia, intentant que l'empresa arribi al nombre més gran d'empleats possible. Això a dia d'avui no és difícil gràcies a aplicacions mòbils i plataformes com la 'intranet', «una eina que, sovint, es menysprea», segons el nutricionista Jesús Román.

El doctor també alerta que hi ha missatges que «són terribles» en els espais en línia i que, encara que no són controlables, «cal fomentar molt el missatge correcte», perquè «sovint s'expliquen coses inversemblants» que circulen, sobretot, en l'àmbit de la salut.

El repte de la flexibilitat

Per al workspace services manager de Heineken, Fernando Lallana, «el repte és gran», perquè, d'una banda, hi ha una tendència en les empreses que indica que «el treballador necessita més flexibilitat, alternatives o opcions a l'hora de triar el lloc on menjar», però, d'altra banda, les entitats es troben amb el problema que, donant xecs per menjar en qualsevol part hi haurà empleats que els utilitzin sempre en llocs de menjar ràpid poc afavoridors per la salut. Com a solució, Lallana apel·la a l'equilibri, és a dir, a oferir una certa flexibilitat, però imposant uns requisits mínims en àmbit nutricional. «El futur hauria de ser donar flexibilitat sota certes condicions, encara que això encara és lluny», conclou.

L'important paper dels hospitals

Un estudi de la Universitat de Warwick a Anglaterra argumenta que la millor manera d'aconseguir millorar la dieta tant del personal sanitari com dels visitants és abaratir els aliments saludables als punts de venda i a les cafeteries dels hospitals.

Segons l'autora principal de l'estudi, Oyinlola Oyebode, els professionals tenen un paper important per promocionar la salut pel públic general. Tot i així es troben amb «moltes barreres per accedir als aliments saludables», com la manca de temps, imprevistos laborals i l'accés difícil als aliments al lloc de feina.

D'altra banda, els autors prenen d'exemple un altre estudi publicat a BMJ Open que troba correlació entre l'augment d'oferta saludable i la millora de la dieta. En aquest s'entit, en un percentatge d'oferta saludable del 75% contra el 25% que no ho és, el consumidor sol preferir l'alternativa sana. De fet, malalties com l'obesitat han estat associades amb l'absentisme, la jubilació anticipada i les lesions, entre moltes altres.