«Tor», l’obsessió de Carles Porta, agafa forma de sèrie

Tor, un diminut poble com de conte situat en una vall del Pirineu català, va ser el marc de tres assassinats com a resultat dels odis i picabaralles que des de feia 100 anys niaven entre els habitants del llogaret de 13 cases per fer-se amb la propietat de la muntanya. Un cas que amb l’aparició d’un cadàver el 1995 va investigar un jove periodista anomenat Carles Porta per a l’espai de TV3 30 minuts, que es va acabar convertint en una «obsessió» i que donaria lloc a un llibre, Tor: la muntanya maleïda i a un pòdcast a Catalunya Ràdio. L’últim episodi (o el penúltim) d’aquesta permanent missió és Tor, una sèrie de vuit capítols que estrena 3Cat i TV3 el proper dilluns 29 (22:05 h).

«La sèrie ho té tot. És una metàfora de la humanitat amb el que és bo i és dolent. És absolutament irrepetible. Perquè tenim 190 hores de metratge que s’han de convertir en vuit hores de la sèrie gràcies al meu equip i fer que enganxi i tingui el nivell de qualitat que s’espera», explica el creador i director de Crims. «I sense la gent de Tor, sense els protagonistes, que són increïbles i impossibles d’inventar, tampoc hi hauria història», reconeix el periodista, que assegura que els principals implicats vius han participat en la sèrie i només un «un contrabandista en actiu» va demanar romandre en l’anonimat per raons òbvies.

Tres famílies d’imatges

El relat està ple d’imatges que il·lustren minuciosament cada fet. «Hi ha tres famílies d’imatges: les d’arxiu, històriques, sobretot del Departament de Documentació de TV3, que és impressionant; les contextuals, fetes en els últims cinc anys i les entrevistes, i, finalment, la maqueta. No volíem repetir la fórmula de Crims, que eren més cinematogràfiques, i la maqueta és un element que està entre la realitat i el conte, que té una precisió increïble i dóna una versemblança impressionant», explica.

«No volíem mostrar les fotos del cadàver, però sí com passaven les coses, per això utilitzem la maqueta i uns ninots, que són un personatge més de la història, per a explicar una tragèdia, una tragicomèdia», relata.