Tornar (o no) després de vacances

Tot i l’èxit d’eslògans carregats de maquillatge com «Girona m’enamora» o «Barcelona posa’t guapa», que a més de convertir les ciutats en marques comercials han tingut la gentilesa de fer fardar als veïns i ancorar les arrels als expatriats, qui més qui menys encara frisa per agafar-se uns dies de vacances i tocar el dos per allò de «canviar d’aires» i «carregar piles».

El sector turístic gironí, tot i el pessimisme meteorològic, preveia una ocupació d’entre el 60 i el 75% per Setmana Santa, mentre que el Servei Català de Trànsit calculava que aquests dies sortirien gairebé 400.000 vehicles de l’àrea de Barcelona. Les ciutats, que per molta brillantina que es posin sempre tindran aquella tendència natural a ofegar, expulsen als contribuents (només durant uns dies, que després cal arremangar-se per mantenir parcs i jardins i pagar la taxa d’escombraries), mentre absorbeixen als visitants de torn com vampirs (clavant-los 15 euros per un suc de taronja sense colar i una torrada healthy amb alvocat trinxat i mig hivernacle de brots, plantes i flors de tantes formes com colors).

Dimarts, tot i tothom tornarà a la normalitat. Als embussos, als cotxes aparcats sobre la vorera de la porta de l’escola «perquè només seran dos minuts», als clàxons, als autobusos que no tanquen, als patinets cavalcats per executius encorbatats, a les presses, als mòbils sonant fora de l’horari laboral, als supermercats plens cinc minuts abans de tancar.

L’escenari, que tirant curt es queda en desolador, ha fet revertir una tendència, si més no, més esperançadora. I és que l’interès per viure en pobles petits gironins s’ha reduït després del repunt per la covid. Quina contradicció. Tothom fuig a corre-cuita de les ciutats buscant un parèntesi, un oasi de pau enmig del caos, però resulta que tothom acaba tornant en processó a la boca del llop. Per costum. Per por. Per comoditat. És notícia que Joan Maria Pou hagi decidit abandonar Barcelona i traslladar-se a viure a l’Escala. Per exòtic, més que per rellevant. Però no serà simptomàtic que un canvi de vida hagi de ser mediàtic?

Subscriu-te per seguir llegint