El tantsemenfotisme de la Free Damm torrada

Realment no em deixa de sorprendre la cascada constant d’assignatures pendents que tenim en l’àmbit ambiental, energètic, climàtic, etc. Però això, pel que sembla, forma part ja, per més eleccions que hi hagi, de la normalitat anormal d’aquest país, on els problemes s’arrosseguen i transformen en altres problemes, per tal que no sembli que s’acumulen. Més sorprenent és que «temes» menors, on es podria incidir per capgirar mínimament inèrcies i dèficit de pedagogia climàtica i tocar el crostó (avui tot és barra lliure), es continuïn acceptant i perpetuant accions comunicatives que poden tenir gran impacte social negatiu, ja que penetren a moltíssimes llars per la pantalla de TV i per les xarxes socials als mòbils.

En concret, em refereixo a un repetit i repetitiu anunci a TV3, especialment (sense oblidar altres canals, xarxes socials i altres mitjans) de la Damm, que ja fa tres temporades que està en emissió, amb dos formats de campanya (la primera amb el títol d’«Encasellats» i la segona encara més explícita amb el títol de «Groenlàndia»), i que ja va ser qüestionada l’any passat per algunes veus i entitats, entre elles la meva en aquest mateix Diari, però pel que sembla, enguany novament, no fa perdre la son a ningú.

Ni al Consell Audiovisual de Catalunya, a qui correspon el control dels codis ètics i deontològics de comunicació dels programes i anuncis, ni a TV3 (que cobra per l’anunci), ni a la Damm òbviament, ni a cap partit polític, ni a les més de 300 entitats ambientalistes de Catalunya (si més no, les més importants), ni tan sols als molts col·lectius feministes que tant criden, per altres afers, doncs també hi ha conya masclista. Ni dels actors, que per professionals que siguin, haurien de ser més sensibles a l’actual situació de descrèdit i desafecció que hi ha envers l’emergència climàtica, que de retruc alimenta el negacionisme.

Fa un any ja qüestionava que en plena emergència climàtica, s’estigués emetent un anunci molt repetidament en hores de màxima audiència, que d’alguna manera feia burla del desglaç de Groenlàndia i de l’escalfament global amb un to «tantsemenfotisme». Enguany, tot i que ja fa mesos que s’està emetent, si no volies caldo, dues tasses. L’actual campanya «Groenlàndia» amb els actors Pere Arquillué i Julio Manrique, encara resulta més hedonista, nihilista i per dir-ho en termes més col·loquials tantsemenfotista.

Fa dos anys, quan es va emetre la primera campanya, ja era de domini públic i no només científic, que l’accelerat desglaç de Groenlàndia provocarà, si no està provocant ja, serioses alteracions als corrents de l’Atlàntic Nord, a l’ara coneguda com a AMOC i el corrent del Golf. Més enllà d’això, no es pot estar induint a banyar-se al mig de la neu amb un jacuzzi, quan la neu està retrocedint arreu i a Groenlàndia més, on precisament l’any passat va ploure per primera vegada en 10.000 anys a l’«in-land» en lloc de nevar, i on està retrocedint en superfície i gruix la capa de neu, com al Pirineu. Quasi és una invitació (de fet l’anunci persegueix això) a què bevem cervesa tot l’any i no només a l’estiu i, per tant, un incentiu en línia a beure-la a l’hivern a terrasses exteriors amb estufes o calefactors (que haurien d’estar prohibides per l’impacte ambiental, però no, barra lliure també).

En qualsevol cas el to burlesc, hedonista i nihilista que traspua l’anunci, que segurament vol connectar amb el client jove, no és que sigui desafortunat, és que és lamentable, condemnable i subjecte a la seva retirada pel Consell Audiovisual de Catalunya. A què es dedica aquest Consell? Format per membres de partits polítics, que ara es presenten a eleccions i que com sempre, es tiraran els plats pel cap per motius varis, fent el màxim soroll, per tal que oblidem la constant negligència sobre la inacció climàtica actual, que a poc a poc va sent acceptada acríticament de forma fatalista, especialment pels joves.

I aquí és on vull anar a parar. Segons el darrer baròmetre anual publicat per l’empresa demoscòpica Ipsos, la població espanyola està ja sent líder, després de la francesa, en fatiga climàtica o desafecció climàtica. Podem afirmar, que si aquest estudi es fes segregat i, per tant, tinguéssim dades de Catalunya, seríem líders europeus en desafecció en un entorn on ser Nimby té premi.

No és el primer estudi que aporta dades sobre la desafecció climàtica al nostre entorn, i és una evidència que està creixent sobretot en la població jove, on en només dos anys, ha caigut onze punts el percentatge de població que es manifesta crític davant la inacció climàtica de governs i empreses.

Ja n’he parlat en altres ocasions de l’impacte que comporta l’afartament de sentir constantment la de problemes creixents derivats de la crisi climàtica i la manca d’accions per neutralitzar-la, per poques que n’hi hagi per avançar en la transició energètica, la prevenció de riscos, la disminució d’emissions, etc.

Si en aquest context li posem com a cirereta anuncis que conviden o indueixen al «no future» de les noves generacions i a viure el present (gaudir del moment diu Pere Arquillué) de les no tan noves, amb comentaris i burlesca relativista, amb un decorat de muntanyes nevades, el que s’està fent és alimentar i donar més cobertura encara, a aquest afartament de copsar com passen els anys i les eleccions (i les ereccions, doncs l’anunci també insinua «que si ara t’aixeques despullat, la notorietat pujarà i et tornaran a trucar»).

La Free Damm estarà torrada de malta, però també de contravalors ambientals hedonistes i nihilistes.