La bombolla de la tauromàquia

La preocupació pel benestar animal creix i l’afició als toros baixa: només un 1,9% de la població va assistir a un espectacle taurí el 2022; el número d’actes ha baixat un 57% en 15 anys i en bona part de l’Estat no se’n celebren, per la prohibició de les corrides o perquè no generen interès. Són els motius que dona el Ministeri de Cultura per eliminar el Premi Nacional de Tauromàquia i, tot i això, ha rebut crítiques dels taurins i de polítics amb ganes de gresca contra el govern.

Aquí va una altra veu sobre l’escàs suport popular que argumenta el ministre Urtasun per suprimir un premi, per cert, creat en temps de Zapatero: «La lluita de bous no ha estat mai una diversió ni quotidiana, ni gaire freqüentada, ni de tots els pobles d’Espanya, ni generalment buscada i aplaudida. En moltes províncies no s’ha conegut mai, en altres s’ha circumscrit a les capitals i allà on s’ha celebrat, ha sigut només a llargs períodes (...). Es pot, per tant, calcular que de tot el poble d’Espanya amb prou feines la centèsima part haurà vist mai aquest espectacle. Com, doncs, s’ha volgut donar-li el títol de diversió nacional?».

No ho diu un partit animalista ni cap ecologista de nova fornada. Ho firmava l’il·lustrat Gaspar Melchor de Jovellanos, en un informe sobre espectacles populars l’any 1796. Si en fa, de temps, que dura la bombolla de la tauromàquia.

Subscriu-te per seguir llegint