El gran triangle isòsceles de la seva entrada és inconfusible per a qualsevol bussejador que hagi visitat aquesta cova, la més complexa de les grutes submarines que es poden trobar a l'illa d'Eivissa. Almenys, entre les que s'han descobert. El túnel d'entrada es troba a tan sols tretze o catorze metres de profunditat i condueix a una àmplia cambra en què aquesta profunditat es redueix progressivament, en la qual hi ha una mena de balcó des del qual pot contemplar-se la disposició de l'espai i distingir el blau intens de la llum que encara entra des de l'exterior, i en la que sol ocultar-se alguna ofiura i algun cap-roig. En el substrat, els fils d'Ariadna col·locats per espeleobussejadors indiquen el camí cap a l'interior.

La cova va ser descoberta, o redescoberta, pel bussejador Àngel Albero quan, a principis dels 90, buscava en aquesta zona punts d'immersió interessants que posteriorment oferiria als seus clients en obrir el centre de busseig Orcasub, al 1994. Recorda que va observar al penya-segat "una caiguda d'aigua" i va decidir provar sort en aquest lloc. La gruta s'obre just sota els Hortets, als penya-segats de Santa Agnès, entre Punta Roja i Cap Negret. Des del mar s'observen les parets de pedra que indiquen la presència d'aquests horts ja abandonats, que s'alimentaven de l'aigua de la pluja que, procedent del Pla de Corona, es filtrava a terra i reapareixia a les fonts dels bancals.

Van entrar-hi tres bussejadors i, tot i que en aquesta primera immersió pràcticament només van visitar la sala principal, van decidir tornar-hi amb les ampolles d'aire ben carregades per investigar millor l'espelunca. La segona vegada ja van descobrir les dues bombolles (cambres d'aire) que hi ha a la cova. La primera és força petita i, per sota d'ella, un parell d'estalactites revelen que en el passat la cavitat no estava sota el mar i que fins allà es filtrava l'aigua dolça dels Hortets.

Des de la primera cambra, al hall de la cova, un túnel condueix a una segona sala amb una bombolla "en la qual caben perfectament cinc o sis bussos", assenyala Àngel Albero, on ja no arriba llum del sol ni es pot veure el triangle de claredat de l'entrada. Gairebé una dècada després del descobriment, el biòleg català Andreu Llamas va visitar l'illa, l'any 2000, i va buscar l'ajuda d'Albero per a la descripció d'alguns llocs de l'àrea oest i cap al nord. En preguntar si existia alguna cova submarina a la zona, el bussejador li va parlar d'aquella gran gruta sota els Hortets, però no va poder identificar-la amb un nom perquè, que ell sabés, no en tenia.

El nom del seu descobridor

Llamas va proposar batejar-la amb el seu nom, i així van acabar anomenant-la Cova d'Àngel o Cova de l'Àngel.

La gruta s'endinsa uns cent metres cap a l'interior. Però després de la segona càmera, la situació es complica tant que les immersions recreatives solen acabar abans d'arribar tan lluny. Els qui s'endinsen encara més en la cavitat ho han de fer a través d'una gatera de la segona càmera, per la qual els bussos només poden passar d'un en un i fregant les parets.

A través d'aquest buit es descendeix a una tercera cambra, àmplia però de poca alçada. I, a més de per la seva grandària, les seves tres càmeres i les seves dues bombolles, si per alguna cosa destaca la Cova de l'Àngel, que forma una ampla P amb el pal molt curt i la corba molt ampla, és per tractar-se d'un espai amb fons de roques, sense sedimentació, fet que facilita que es mantingui la nitidesa de l'aigua durant tot el recorregut, en el qual sovint poden trobar-se corballs, llagostes, ofiures, escórpores i crancs.