Entre sa Punta Grossa i sa Punta des Jonc, al Nord-est de sa Cala, s'obre un ample golf que rep el nom d'es Clot des Llamp. Dibuixa una corba en la meitat de la qual destaca, introduint-se en el mar com una llança, sa Punta des Forn. A dins s'hi troba una curiosa cova inclinada, les parets de la qual semblen formades per làmines de roca i el seu sòl recorda a la configuració de les corbes que deixa la lava en solidificar-se. En els buits d'aquestes corbes s'hi formen bassals d'aigua de mar, cocons, on l'evaporació crea làmines de cristall de sal, com petites pistes de gel, que anys enrere eren recollides per molts eivissencs.
Les formes que adopten les pedres en aquesta cova i en tota aquesta zona expliquen una història. Una història geològica. Expliquen com es va modelar l'illa d'Eivissa en el període Juràssic. "Són materials del Kimmeridgiense" (un dels últims graons del Juràssic), explica el geòleg Luis Alberto Tostón, molt similars als que poden trobar-se també a la mola de sa Caleta, encara més espectaculars. El geòleg destaca la claredat amb què es revelen les formacions i l'alternança dels materials. Són formacions "fracturades, plegades i tan verticals que parlen clarament d'aquesta deformació que ha patit l'illa per arribar a ser allò que és", indica l'expert.
Sa cova de sa Punta des Forn és un buit inclinat, fred i humit des de l'interior del qual s'observen les restes del far de sa Punta Grossa sobre el penya-segat i els esculls de sa Farola. Des de la seva entrada, molt a prop de la vora rocosa, pot contemplar-se la zona de sa Penya Blanca i ses Deixes, on també es perceben materials similars a capes, records del Juràssic. I encara que tots aquests llocs, a la mateixa badia, són coneguts com es Clot des Llamp, aquest topònim s'aplica més concretament al tombant que es troba darrere de la cova, al Nord-oest de sa Punta des Forn, sobre el qual s'assenta la piscina de la urbanització d'Allà Dins, la paret de protecció de la qual cal saltar per poder baixar fins al mar.
Misteriós nom
Tenint en compte que no se sap que existeixi cap forn a les rodalies, ni ara ni antigament, el nom, tant de la punta com de la cova, resulta ser un misteri. Una circumstància que permet a l'expert en toponímia Enric Ribas especular sobre els seus orígens. Segons explica en el llibre 'La toponímia de la costa de Sant Joan de Labritja', hi ha diversos llocs que tenen la paraula "forn" inclosa en el seu nom i, tot i que no tenen forns, sí que tenen en comú la presència de coves o cavitats.
A partir d'aquí retrocedeix cap a l'antiga paraula 'Forna', que, amb el significat de cova petita o forat a la roca, pot trobar-se en diversos topònims de comarques catalanes i d'algunes zones de parla castellana, gallega o portuguesa. I tots són topònims procedents del llatí Furnus i de derivats de la mateixa paraula com fornix, que també significa túnel o roca foradada. D'aquesta manera, considera que els topònims eivissencs que fan servir la paraula forn sense que n'hi hagi cap als voltants podrien ser d'origen precatalà i fer referència a les coves. La cova de sa Punta des Forn podria traduir-se llavors per la cova de la Punta de la Cova.
