Tot a punt (o gairebé) perquè les flors tornin omplir Girona

Els responsables engalanen 137 projectes de Temps de Flors en els 109 espais repartits arreu de la ciutat

La sequera torna a marcar la mostra floral, amb plantes que requereixen menys aigua i esponges de màxim rendiment.

Josep Coll

Josep Coll

Corredisses, nervis i tensió. Flors, plantes i material que va amunt i avall del Barri Vell. Però també alegria, emoció i diversió. Tot això conflueix aquests dies pels carrers de Girona, on ja es respira l’ambient d’una nova edició de Temps de Flors que donarà el tret de sortida aquest dissabte. Tot està gairebé a punt. Els ponts que travessen el riu Onyar comencen a estar engalanats, a espais interiors i exteriors on hi haurà alguna mostra es fan els últims retocs i les emblemàtiques escales de la Catedral estan mig vestides. Aquest any ho fan amb una partitura musical molt especial.

Al carrer nou, les escoles preparaven aquest matí la seva tradicional mostra. Aquest any, amb una catifa verda que travessa tot el carrer. De fet, molts joves estudiants de centres educatius gironins passejaven pel Barri Vell per veure com es preparava tot plegat. De pas, també es feien alguna foto. També en feien alguns turistes, més encuriosits. Per ells això els ve de nou. Tanta flor i gent preparant els diferents espais, i no dubten a preguntar als voluntaris o encarregats quan tenen alguna qüestió.

Col·locat a la perfecció

Fer-se una foto en un dels ponts que travessen l’Onyar és una de les coses més típiques que fan els turistes. Per Temps de Flors, amb més raó. Per això, el muntatge que s’hi fa ha d’anar d’acord amb aquesta postal i, per exemple, al pont de Sant Agustí s’hi feia el muntatge amb música a tot drap. Les cançons de Fito & Fitipaldis, entre d’altres, motivaven als encarregats de col·locar el material a l’espai.

Uns metres més enllà, en el pont de les Peixateries Velles, preparen, sense música, un muntatge «que té com a idea base un poema japonès que parla de flors que cauen al riu i d’una boira de safrà», detalla Laia de Quintana. Ella és la que ha tingut «la idea volada» i exposa amb un grup d’amics que des de dimarts col·loquen tot el material necessari. En total, es posaran uns 4.500 brots de flor a tot el pont, agafant els colors del safrà (lila, groc, taronja o vermell). De Quintana reconeix que al principi, com en anys anteriors, s’«atabalen una mica», però se n’acaben «sortint».

Tanmateix, no tot són flors i violes. A la plaça dels Jutjats, aquest matí, encara no tenien tot el material a punt per començar a preparar la il·lustració. Faltava gespa. «Ja s’aclarirà», explica il·lusionada una de les responsables d’aquesta mostra, Marta Danès. A la plaça dels Jurats s’hi podrà veure l’obra titulada La primavera, el despertar del Tarlà on hi haurà «un tarlà gegant que sortirà del terra», explica Danès. Exposar a Temps de Flors els «agrada molt» i els «motiva» després de més de dues dècades exposant a la mostra floral de la ciutat.

Homenatge als castellers

Ben segur que en aquest espai s’hi podrà veure una il·lustració espectacular, igual que a la plaça del Vi, que enguany tindrà una obra just davant l’Ajuntament. No serà una exposició qualsevol, sinó que es dedicarà a les «colles castelleres i als castells», apunta una de les responsables, Irene Vila. En aquest cas, es posarà una estructura de ferro similar a un pilar, i estarà farcida de flors. També tindran una «representació directa» de les colles castelleres de Catalunya, ja que les responsables del muntatge han contactat amb elles i els han cedit una camisa per l’ocasió.

Serà la segona vegada que Irene Vila, Mariona Coll i Laura Casamitjana exposin juntes per Temps de Flors. L’any passat es van estrenar ni més ni menys que a les escales de la Catedral. «Va ser una feinada», assenyala Vila, qui afegeix que a la plaça del Vi s’han «relaxat una mica». A això, també s’ha de sumar «l’experiència de l’any passat», conclou.

«Girona, m’enamora»

Els que aquest any els toca fer el muntatge més «compromès» de les escales de la Catedral són el matrimoni format per Joan Guillén i Lídia Torrijos -que ha fet el disseny. «La idea és convertir l’escala amb una partitura floral», afirma Guillén. Ja fa un parell de dies que a aquest espai s’hi poden observar algunes claus de sol o algunes negres distribuïdes pels diferents esglaons. I és que si totes aquestes peces musicals «es posen més o menys bé es podrà llegir la partitura de Girona, m’enamora», afirma el responsable del muntatge.

L’exposició de les escales de la Catedral sempre és una de les més concorregudes i de les que crea més expectació de la mostra flora. Tot i així, en total Girona tindrà 137 projectes en 109 espais repartits arreu de la ciutat per Temps de Flors. I no només al Barri Vell, com molts es poden pensar. Tots ells rebran centenars o, fins i tot, milers de visites que passaran per la ciutat entre dissabte i el pròxim 19 de maig.

La sequera

Com l’any passat, Temps de Flors s’ha adaptat a la situació de sequera que viu el país. L’any passat es van col·locar bidons grans on cabien mil litres d’aigua no potable que van servir, únicament, per regar les flors. Aquest any, s’ha optat per unes esponges de màxim rendiment. Aquestes, s’han «carregat d’aigua» i s’hi ha «posat drenatge a sobre», explica Joan Guillén. Això farà que «amb el sol no surti tan ràpida la humitat, sinó que quedi retinguda dintre».

A les escales de la Catedral «només» s’utilitzaran 200 litres d’aigua perquè «no hi ha planta i el manteniment és zero durant tota l’exposició», afirma Guillén. Ell i la seva dona també s’encarreguen del muntatge dels Banys Àrabs, on es gastaran 190 litres d’aigua. El muntatge del pont de les Paixeteries Velles no es rega, tot i que hi ha unes flors penjades que necessiten una «petita aportació d’aigua» diu De Quintana. En canvi, pel muntatge de la plaça del Vi hi ha «molta planta verda que requereix menys aigua» i només «es rega els dies de muntatge». És a dir, a partir de demà ja no es regarà.