Un 19 d'abril de 1999, un tal Josep Lopes, locutor de ràdio amb un sou precari, i un tal David Güell, un nen de casa bona, egocèntric i amb una assistenta una mica peculiar, es decidien a compartir pis en un punt indeterminat de l'Eixample de Barcelona, després de retrobar-se casualment anys després. Aquest era el punt de partida de Plats bruts, la reeixida sitcom de TV3 que batria rècords d'audiència i que es convertiria en un autèntic fenomen de públic es reposés les vegades que es reposés. Per celebrar el vintè aniversari de la seva estrena, aquest divendres TV3 emetrà, a partir de les 10 del matí, una marató amb set dels seus episodis més recordats.

Plats Bruts es va erigir fa vint anys en un autèntic fenomen. Setmana rere setmana, l'audiència seguia de ben a prop les aventures d'en Lopes i en David, acompanyats per un reguitzell de personatges peculiars però entranyables. La Carbonell, el seu rifle i el seu amor incombustible per Charlton Heston; l'Emma (Cruscat de Palausabullabellobach i Gonzàlez) i el seu «Ah, vale»; la Mercedes, la cap del Lopes a la ràdio; el Ramon, el seu estrambòtic company radiofònic, en Pol, l'amo del mític bar Maurici; l'Stasky, que va quedar en possessió del bar en la cinquena temporada, i la iaia Assumpció, que sempre va pensar que en Lopes era la Lupe, una dona.

Cada capítol s'assajava durant una setmana i es gravava amb públic en directe. Cap de les rialles eren enllaunades. Van ser sis temporades amb un total de 73 capítols. Tinc 'touchdown' va tancar la sèrie, el juliol del 2003, en un episodi en què els personatges principals vestien l'equipament dels Barcelona Dragons i trepitjaven la gespa de l'estadi Olímpic Lluís Companys. L'audiència de seguida la va fer seva. Les trames surrealistes pujades de to i amb anades d'olla van fer que la sèrie, ja en el primer capítol, arribés a audiències que només aconseguien certs partits de futbol.

«Teníem restringides algunes paraulotes», explicava Oriol Grau, director de la sèrie, al costat de Lluís Manyoses, fa uns dies a l' Estat de Gràcia, de Catalunya Ràdio. «Funcionava perquè els personatges eren imperfectes d'una manera entranyable», afegia la guionista de la sèrie Mercè Sàrrias.

Amb uns protagonistes humans i contradictoris que els fan propers, Plats Bruts va aconseguir un premi Ondas l'any 2002. Després d'aquella primera emissió, la sèrie ha anat tornant a la graella, per seguir fent riure les noves generacions.