Les sèries de televisió a Espanya «continuen retroalimentant la cultura sexista» al mostrar a la dona en rols «estereotipats i cosificats» sota una «mirada patriarcal». Aquesta és la principal conclusió d’un estudi de l'Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals ( CIM) per a l'Institut de la Dona i per la Igualtat d'Oportunitats (IMIO). L'equip que ha realitzat la investigació -que es va dur a terme des de finals de 2019 i durant l'any 2020 i ha estat dirigit per Fátima Arranz- ha recopilat dades del sector a través de les pàgines web oficials de les sèries analitzades -18 en total, de les més vistes- i a la base de dades IMDb Movies (TV and Celebrities).

A més, s'ha dut a terme una anàlisi de contingut d'aquestes 18 sèries, visionant 300 hores en capítols que han compost les temporades del període 2018-2019. L'anàlisi de les dades quantitatives s'ha realitzat observant les sèries de televisió d'acord amb la seva tipologia. Una de les primeres conclusions és que en la creació de continguts i en la direcció de les sèries, la participació de les dones és «pràcticament inexistent». Així, de les 18 sèries amb més audiència a Espanya durant el període 2018-2019 només una és d'autoria femenina.

L'estudi també assegura que els missatges de les sèries nacionals es caracteritzen per «la seva iniquitat i perquè la manifestació dels diferents tipus de violència (de gènere, sexista, violència simbòlica) ocupa un lloc primordial». «La representació de les relacions dels homes i de les dones, a través de les sèries, porten la marca de la diferenciació de gèneres segons estimen aquesta realitat els seus creadors. I això significa l'ús (i abús) d'estereotips tant dels personatges masculins com femenins», apunta l'estudi. En el cas dels personatges femenins, s'alerta que «inclouen tots els estereotips i rols més comuns, tenint tots ells el biaix patriarcal». «Biaix que té la funció de mantenir l'ordre de subordinació», afegeixen.

L'estudi posa en relleu que, en l'apartat actoral, la proporció de dones protagonistes s'ha incrementat «mantenint proporcions semblants» al protagonisme masculí, si bé a canvi «es reincideix més en els estereotips que es fonamenten en una feminitat passiva que només sembla activar-se davant la recerca de l'amor de la parella o la cura dels fills». Per contra, la feina ocupa en la vida d'aquests personatges «un petit espai», que de vegades és de «baixa qualificació professional».