Quan es va anunciar que Amazon adaptava la novel·la Good Omens ( Buenos presagios), de Neil Gaiman i Terry Pratchett, els fans van quedar a l'expectativa amb uns quants recels: si bé el punt de partida es prestava a una sèrie, la manera de narrar dels seus autors feia difícil d'imaginar-se una adaptació molt fidel, una mica com el que li ha passat a la segona temporada de American Gods, també basada en un text de Gaiman.

Però a diferència de American Gods, la sèrie resultant de Buenos presagios fa bé d'entrada dues coses: una és preservar en tot moment el to de distància irònica que ja s'entreveu al llibre però que aquí es converteix en la mateixa essència del relat; l'altre, saber entendre que una cosa és la novel·la i una altra és la narrativa serial, i malgrat que es pren unes quantes llicències respecte al llibre sap captar amb precisió el seu esperit. Així, la sèrie acaba essent una comèdia apocalíptica que flirteja amb nombrosos generes (des del terror fins al thriller, passant per la ciència-ficció d'aires clàssics) i al mateix temps aconsegueix crear una notable empatia amb l'espectador: és molt divertida, està plena de moments memorables (resultat, la majoria, d'un disseny de producció molt encertat) i es beneficia de la química entre dos actors extraordinaris, Michael Sheen i David Tennant.

La història, dèiem, respecta la premissa del llibre de Gaiman i Pratchett. Un àngel i un dimoni, històricament enfrontats en diferents punts d'inflexió de la història de la humanitat, es veuen obligats a treballar plegats per evitar l'Apocalipsi. Això passa per trobar l'Anticrist, que és a punt de tenir l'edat en què prendrà consciència del seu poder, i per enganyar els seus respectius superiors, convençuts que si les coses estan escites així a les sagrades escriptures és perquè han de passar d'aquesta manera i punt.

Amb una factura visual impecable i plena de gags que sovint se'n riuen a la cara del propi gènere (tot el que té a veure amb el gos de l'infern és impagable), Buenos presagios brilla també per un esplèndid planter de secundaris que inclou Jon Hamm (donant, un cop més, tota una demostració de les seves aptituds per a la comèdia), Mireille Enos, Jack Whitehall, Adria Arjona, Miranda Richardson, Michael McKean, Brian Cox, Sian Brooke, Daniel Mays, Ned Dennehy i Frances McDormand, que posa veu a Déu.