Paul Rudd ja s'havia guanyat amb escreix el seu prestigi com a actor de comèdia abans de ser Ant-Man a l'Univers Cinematogràfic de Marvel, però també havia demostrat en unes quantes ocasions el seu talent per al drama. A Cómo vivir contigo mismo uneix ambdues aptituds en una història que potser no donava per a vuit episodis, però que acaba esdevenint una raresa més que notable.

Un dels problemes d'aquesta sèrie creada per l'autor de The Detour, Timothy Greenberg, és que existeixi una pel·lícula amb un tema similar, Mis dobles, mi mujer y yo. En aquella comèdia de Harold Ramis, Michael Keaton anava fent clons d'ell mateix per poder assumir totes les responsabilitats del dia a dia, només que cada versió li sortia més imperfecta que l'anterior. Aquí només hi ha un clon, que és la versió corregida i millorada del protagonista, però també hi ha un discurs sentimental basat en la idea d'aprofitar bé la vida que tens i sobretot les persones que tens més a prop. Cómo vivir contigo mismo comença quan Miles, un publicista tirant a ruc que ha descuidat completament la seva dona i el seu entorn d'amics, rep la invitació per anar a un spa on, es diu, et canvien la vida completament. En realitat, el que fan és clonar-te per fer-te millor en tot i desfer-se de l'original, però resulta que l'antic Miles sobreviu a l'experiment. Quan coneix el seu clon, no se'ls acut altra cosa que provar de compartir el dia a dia. Però, per descomptat, les coses no són tan fàcils.

La sèrie funciona raonablement bé, però dona moltes voltes per arribar al lloc esperat i, sobretot, per incórrer en alguns tòpics sentimentals de manual. Afortunadament, les virtuts s'acaben imposant als defectes, especialment quan els seus responsables porten la història al terreny de l'humor eixelebrat (totes les escenes al centre de clonació són impagables) i aposten per alguns girs força obscurs en la relació entre la parella protagonista. És una llàstima que no s'atreveixin a explorar segons quins racons a benefici de la comèdia d'embolics tradicional, tot i que igualment Cómo vivir contigo mismo aconsegueix mantenir l'interès gràcies a la seva concisió (cada episodi dura menys de 30 minuts) i l'extraordinària feina de Paul Rudd.

Al seu costat destaquen Aisling Bea (molt millor actriu del que li permet lluir el seu personatge), Alia Shawkat, Karen Pittman i el gran Desmin Borges, que alguns sempre veurem com l'amic insegur i enamoradís de You're the worst.