El 1981, Wolfgang Petersen dirigia Das Boot (el submarino) , que es va convertir en un dels grans èxits del cinema alemany de tots els temps i va aconseguir ser la principal influència de bona part dels títols posteriors del seu gènere. Ara s'ha estrenat una seqüela directa en forma de sèrie que, si bé prova de recuperar algunes de les seves idees formals, mai n'està a l'alçada.

La pel·lícula de Petersen destacava, i molt, per la seva capacitat de fer creïbles les tensions dramàtiques entre els seus protagonistes i, al mateix temps, elaborar un brillant exercici de suspens en un context molt claustrofòbic. Era, justament per això, un film altament addictiu, molt ben planificat, que portava implícit un discurs gens convencional sobre l'absurd de la guerra i la importància de la lleialtat en situacions límit. Els responsables de la sèrie intenten en tot moment ser coherents amb les pautes estilístiques de Petersen, i cada episodi està ple de situacions similars: des de seqüències en què els diàlegs reflecteixen la creixent desconfiança entre els personatges fins a escenes d'acció basades fonamentalment en els seus instints de supervivència. Sí, els nostàlgics tindran on agafar-se, però el tractament visual és al final tan conformista, tan faltat d'una veritable personalitat pròpia, que aquesta sèrie acaba semblant la versió domesticada i massa rutinària de la pel·lícula.

Situada el 1942, la trama comença quan un capità inexpert, Klaus Hoffman, rep l'encàrrec de comandar el viatge inaugural del submarí U-612, concebut per l'exèrcit nazi com la clau per a una victòria alemanya a la Segona Guerra Mundial. El buc parteix de França amb tots els honors, amb tota la tripulació disposada a representar amb orgull les ambicions del seu país. Però a alta mar les coses es torcen, i el que havia de ser un viatge amb molta càrrega simbòlica s'acaba convertint en una lluita per la supervivència. Formada per vuit episodis d'una hora de durada, Das Boot compta amb un eficaç planter d'intèrprets encapçalat per Rick Okon, Vicky Krieps, Tom Wlaschiha, Rainer Bock, Lizzy Caplan, Ben Münchow, Pit Bukowski, André Penvern, James D'Arcy, Franz Dinda, Thierry Frémont i Vincent Kartheiser.