Hunters ho tenia tot per ser una de les grans sèries de la temporada: una història plena de potencialitats, un repartiment esplèndid i una campanya promocional tan persistent com atractiva. Però no acaba de rutllar, i és en gran mesura per una sèrie de problemes de to que la converteixen en una experiència molt desconcertant.

La història de Hunters se situa a la Nova York dels anys 70. Un jove d'ascendència jueva, Jonah, és testimoni de l'assassinat de la seva àvia a sang freda, a dins mateix de casa seva. Sembla, per la manera que s'executa el crim, que hi havia entre botxí i víctima una història prèvia. Durant el funeral, se li apropa un vell amic de l'àvia i li diu que si necessita res, qualsevol cosa, que el vagi a veure. És així com descobreix que aquest home, Meyer Offerman, és en realitat un milionari que dirigeix un equip de caçadors de nazis amagats a Amèrica i que conspiren per edificar el Quart Reich. La trama, dèiem, està plena de possibilitats, perquè hi palpita una sort de reformulació de Malditos bastardos però amb l'estil del thriller més expeditiu dels anys 70. Però aquí comencen els problemes.

Hunters és una demostració del que passa quan tens una bona història però no saps com enfocar-la ni quin to donar-li. A estones, la sèrie és una operística reflexió sobre la legitimitat de tornar-s'hi, sobre si la venjança et torna com allò que abomines, sobre si hi ha espai per la redempció en un món on el feixisme sempre revifa. En unes altres, és un còmic ple de referències pop i esclats de violència que busca l'impacte fàcil i el somriure malèvol. Els dos registres són perfectament lícits, però els seus responsables es mostren incapaços de trobar l'equilibri que els permeti conviure.

Aquest equip de justiciers són molt carismàtics i les seves aparicions són molt iconoclastes, per després dedicar molts (massa) minuts a llargues converses plenes de disjuntives morals una mica inversemblants. Hunters és, això sí, molt distreta, té algun passatge afortunat (els esmentats esclats de violència a vegades estan resolts amb una notable convicció) i l'acaba salvant un planter d'intèrprets encapçalat per Al Pacino, Logan Lerman, Saul Rubinek, Carol Kane, Lena Olin, James Legros, Dylan Baker, Raphael Sbarge, Josh Mostel, Victor Slezak, John Noble, Izabella Miko, Lou Martini Jr., Tiffany Boone i Josh Radnor.