L'enfrontament, primer privat i després públic, entre Donald Trump i l'exdirector de l'FBI James Comey, es va acabar convertint en la perfecta prefiguració del que ha acabat essent el mandat del primer a la Casa Blanca. Decisions obscures, fins i tot il·lícites, que salten a la palestra pública i després el president prova d'atribuir a terceres persones, com si no anés amb ell. En aquest cas concret, la cosa es va posar seriosa quan va transcendir el cas dels correus electrònics de Hillary Clinton i, després de les eleccions, el desacord entre Trump i Comey es va tornar una guerra oberta als mitjans de comunicació. La Ley de Comey és una minisèrie de quatre episodis que repassa els fets cronològicament, des del moment de l'escàndol pels correus de Clinton fins que Comey es va convertir en l'exemple del que han estat aquests darrers quatre anys als Estats Units. Movistar va estrenar els dos primers episodis el passat dia 20 i posarà els dos restants a disposició dels usuaris el proper dia 27.

La Ley de Comey és obra de Billy Ray, un solvent guionista que en pel·lícules com El precio de la verdad, La sombra del poder o El espía ja havia donat una clara mostra del seu domini del thriller polític. Potser aquests referents acaben passant factura a la minisèrie, perquè si bé és cert que se segueix amb interès i és de celebrar que parli d'un cas tan recent (això els nord-americans sempre han estat a anys llum de nosaltres), peca d'un excés d'academicisme i a estones sembla conformar-se amb ser una mera il·lustració dels fets. No està mal rodada i té mala bava a l'hora de retratar les derives de l'administració Trump, però a la vegada és incapaç de resultar creativa en la posada en escena.

Si se la compara, per exemple, amb La voz más alta, la sèrie de Russell Crowe sobre el fundador de Fox News, és quan més t'adones que La Ley de Comey va força mancada de personalitat i profunditat. El millor de la minisèrie és, al final, el seu repartiment, encapçalat per uns excel·lents Brendan Gleeson i Jeff Daniels com a President dels Estats Unts i exdirector del FBI respectivament. Al seu costat trobem grans secundaris com Kingsley Ben-Adir, Peter Coyote, William Sadler, Holly Hunter, Jonathan Banks, Richard Thomas, Jennifer Ehle, Scoot McNairy, Oona Chaplin, Spencer Garrett, Shawn Doyle, Jonathan Potts, Brian d'Arcy James, Steven Pasquale, Michael Hyatt, Steve Zissis i Michael Kelly, en un paper que inevitablement fa pensar en la seva interpretació a la malaguanyada House of cards. La banda sonora original, esplèndida, és obra de Henry Jackman, un dels compositors més versàtils del Hollywood actual.