Una jove francesa apareix assassinada en un parc i no hi ha motiu aparent, ni sospitosos clars. Només la coincidència que a les filmacions requisades sobre el terreny hi apareix una furgoneta blanca que s'assembla molt a una altra relacionada amb un crim anterior, però sense que se'n pogués determinar qui conduïa. Així comença Manhunt, una sèrie britànica de tres episodis que recrea uns fets reals i que és, per damunt de tot, una radiografia de la cadena de casualitats i errors que marquen la línia entre la resolució d'un crim i el seu arxiu. El relat adopta el punt de vista de Colin Sutton, un veterà inspector que té l'oportunitat de demostrar amb aquesta investigació que el cos de policia no es limita a fer les comprovacions que marca el manual i pot anar molt més enllà de les aparences. L'home s'obsessiona amb el cas fins al punt de posar en perill la relació amb la seva dona, també policia. Sutton té la idea, rebutjada pel seu entorn més immediat, que es troba d'avant d'un assassí en sèrie, i que només si es fa una veritable immersió en les pistes, si s'accepta que hi ha coses que mereixen ser indagades, se'l podrà atrapar.

A partir d'aquesta premissa, Manhunt ressegueix la successió d'actuacions que van portar la policia a posar nom i cara al sospitós, i la cursa a contrarellotge per reunir les proves necessàries perquè les coincidències tinguessin un fonament prou sòlid com per presentar el cas davant del jutge. No inventa res des del punt de vista narratiu (estructura i muntatge són tirant a convencionals) però els diàlegs i el realisme de les situacions ajuden a fer la sensació d'estar davant una realitat molt tangible. Un altre element clau de la sèrie, que tindrà segona temporada l'any vinent però centrada en un altre cas, és la interpretació de Martin Clunes com a Sutton. Còmic molt popular al seu país durant els anys 90, Clunes explora durant la seva maduresa un registre molt diferent i aquí omple el personatge d'uns matisos i una personalitat realment astoradors. Cada vegada que la sèrie fa figa en alguns dels seus aspectes (el més important, segurament, la convencional forma d'aproximar-se a les tensions matrimonials), apareix l'actor per arreglar-ho. Al seu costat destaquen excel·lents secundaris com Katie Lyons, Claudie Blakley (esplèndida també a l'esplèndida The Driver), Stephen Wight, Steve Furst, Jay Taylor, Steffan Rhodri, James Puddephatt o Peter Forbes, La sèrie, dirigida per Marc Evans i estrenada a Filmin, dura un total de dues hores i quart, o sigui que és ideal per veure en un sol vespre.