Nevenka Fernández va saltar a la primera línia de l'actualitat quan, fa més de vint anys, va ser la primera dona a portar un polític a judici per assetjament sexual. L'acusat era Ismael Álvarez, alcalde de Ponferrada pel PP, un home que en tot moment ho va negar i que a més va iniciar una campanya de desprestigi de la víctima que el va portar, per exemple, a fer bustiades amb textos contra ella. Nevenka, que era regidora del Govern d'Álvarez en els moment dels fets, va iniciar una croada judicial en què va haver d'aguantar tot tipus de vexacions públiques, des dels mateixos excompanys que posaven en dubte la seva versió fins a un fiscal que treia ferro al que li havia passat, i malgrat guanyar el judici va acabar vivint fora d'Espanya perquè ningú va saber estar a l'alçada de les circumstàncies. Dues dècades després, finalment ha decidit reviure tot aquell horror en una sèrie documental de Netflix de tres episodis que serveixen, principalment, per fer memòria d'uns fets que són la síntesi d'alguns problemes que encara arrosseguem. Hem avançat respecte a quan es va produir el cas? Sí, però no ho hem fet prou, i una bona demostració és que mirant el documental hi ha actituds i prejudicis que persisteixen i que continuen impedint que dones com ella no puguin alçar la veu.

Nevenka, que en total suma unes dues hores de durada, es construeix al voltant de dos fronts. En un, hi ha la recreació del cas i del judici posterior, feta sense especial originalitat però amb l'habilitat suficient com perquè sigui il·lustratiu i comprensible. A l'altre, el més colpidor, sentim la veu de Nevenka, tant la de fa dues dècades com l'actual, i és aquí on la sèrie adquireix una veritable categoria de document tan devastador com necessari. Ella mateix ho resumeix molt bé quan parla d'unir les dues persones: la que va viure l'horror i va decidir fer-lo públic i la que és ara, quan les conseqüències encara són tangibles. S'agraeix, en aquest sentit, que la sèrie defugi ser un True Crime a l'ús i, per contra, busqui construir un relat més íntim sobre la seva protagonista.

Com era de preveure, l'exalcalde no ha volgut participar de la producció, però és un d'aquells casos en què la incompareixença del culpable no treu veritat al que s'explica; només cal veure què va dir en el seu dia i veure on som ara per comprovar fins a quin punt el seu silenci és eloqüent.