Segur que si heu sentit parlar o llegit sobre "Perry Mason" el primer que us ha cridat l'atenció és que més o menys tothom destaca que té poc o res a veure amb l'advocat que va immortalitzar Raymond Burr i que a casa nostra va popularitzar TV3. És, però, una mitja veritat. És cert que el nou Mason no té la rectitud moral del seu referent i que mira més cap al "noir" clàssic que cap al melodrama judicial, però també ho és que aquesta sèrie està concebuda com una preqüela. Per tant, el que veus durant els primers episodis és fonamentalment una mirada als seus orígens i l'inici d'un camí que ens condueix cap al personatge que coneixem. Amb una dosi d sexe i violència que no era a l'original? Sí, però és que no es podia tornar a Mason amb els paràmetres que el definien fa cinc dècades, i a més la sèrie d'HBO juga hàbilment a modernitzar les seves contradiccions morals.

Produïda per Robert Downey Jr., (que, de fet, va estar a punt d'interpretar el protagonista), "Perry Mason" presenta una altra diferència cabdal amb el seu referent: aquí no hi ha un cas per episodi que porta a un clímax amb la identificació del culpable, sinó que s'hi tracta un únic cas criminal de ramificacions inesperades. Gràcies a això i al seu to aspre i ple de matisos, la sèrie s'acaba assemblant més a "L.A. Confidential" que no als serials televisius de temàtica judicial. Això no vol dir, però, que no estigui plena de picades d'ullet als espectadors amb consciència de causa: des de l'escena del judici que hi ha al pilot, en què clarament es prefigura perquè el protagonista acabarà treballant com a advocat, fins a la relació de tensió dialèctica amb la seva futura assistent, Della Street. L'altre atractiu indiscutible de la sèrie és el seu extraordinari repartiment. S'està parlant molt, i amb tota la raó del món, de la interpretació de Matthew Rhys, i és que realment el protagonista de "The Americans" hi torna a demostrar que és un dels millors actors de la seva generació. Però també cal destacar el seu planter de secundaris, que inclou talents tan indiscutibles com els de Juliet Rylance (descoberta per Steven Soderbergh a la molt reivindicable "The Knick"), Tatiana Maslany, Shea Whigham, Robert Patrick, i el gran John Lithgow.