Netflix ha trobat un filó al qual continua agafant-se amb devoció: el de les sèries juvenils amb aires sobrenaturals i preferiblement apocalíptiques. Va començar fent-ho amb les produccions pròpies nord-americanes i ha acabat sent també el motlle de les seves sèries europees. La noruega Ragnarok n'és l'exemple més recent.

Ras i curt, el que proposa aquesta sèrie de vuit episodis (i estranyament conclusiva) és una relectura de la mitologia nòrdica en clau juvenil, però amb ocasionals sortides de to que la fan anar més enllà del gènere. El protagonista és Magne, un adolescent que torna al seu poble d'infantesa, Edda, situat a la vall d'una muntanya plena de llegendes, amb la seva mare i el seu germà petit. És la manera amb què intenten tancar la ferida de la mort del seu pare, però el retorn a casa també estarà ple d'imprevistos. El primer i més tens és la relació entre el protagonista i els germans Jutul, el noi i la noia més populars de l'institut i hereus d'un imperi empresarial que està sent investigat per casos de contaminació. Quan la seva millor amiga mor en estranyes circumstàncies, el protagonista comença a descobrir que té uns poders excepcionals i visions d'un passat remot que no donen gaire peu a equívocs: és la reencarnació de Thor, i els seus companys d'institut podrien ser els seus rivals d'una ancestral batalla que podria acabar amb la fi del món.

Ragnarok juga en molts moments a ser una mena d' El protegido en clau adolescent, sobretot a partir del moment que posa les cartes damunt la taula i no amaga la seva condició de relat fantàstic. A estones, quan no s'està de ximpleries i es riu una mica d'ella mateixa (atenció al personatge de la directora de l'institut, el millor però també el més desaprofitat), aconsegueix divertir i resultar força entretinguda, però en termes generals comet l'error de ser narrativament massa òbvia i de caure en nombrosos clixés del drama juvenil. Un bon exemple d'això és que hi ha escenes que apunten a subtrames perverses i plenes de mala llet sobre la lluita de classes, però en canvi malmet els seus enunciats per convertir-se en una sèrie tan domesticada com tantes altres de Netflix. El repartiment està encapçalat per David Stakston, Jonas Strand Gravli, Emma Bones, Herman Tømmeraas, Theresa Frostad Eggesbø, Henriette Steenstrup, Fridtjov Såheim, Gísli Örn Garðarsson, Bjørn Sundquist, Synnøve Macody Lund i Tani Dibasey.