Notícies | Series

Sis sèries per gaudir si et toca quedar-te a casa

Et proposem algunes de les millors ficcions estrenades últimament per passar aquests dies a casa
13-03-2020 11:30
1 vot
Sis sèries per gaudir si et toca quedar-te a casa

Sis sèries per gaudir si et toca quedar-te a casa

Spenser: Confidencial
Basada en una saga de novel·les, la sèrie Spenser, detective privado es va emetre entre els anys 1985 i 1988, i mostrava les aventures d'un expolicia reconvertit en detectiu privat que, amb la impagable complicitat del seu ajudant Hawk, resolia un misteri per episodi. El carisma de Robert Urich i Avery Brooks era l'eix d'un procedimental d'aquells que es feia estimar per la seva honestedat i sentit de l'humor, ja que la gràcia no era tant qui era l'assassí com les sinergies entre els personatges.

Més informació

Picard
Que després de més de cinc dècades de l'estrena d'una franquícia televisiva coincideixin dues sèries en emissió de la mateixa marca diu molt de la seva bona forma. A la magnífica Discovery s'hi ha sumat recentment Picard, producció d'Amazon que recupera l'estimadíssim capità de La nova generació. El resultat està sent molt lloable. En el seu dia, La nova generació va tenir molt mèrit, perquè va aconseguir mirar-se de tu a tu amb la sèrie original gràcies a un repartiment de personatges nous igual de carismàtics. Entre ells, el mateix Picard, al qual Patrick Stewart omplia de matisos i dignitat shakespeariana. Un dels perills de recuperar-lo és que els seus responsables tinguessin la temptació de la nostàlgia sense miraments (vivim una era de revivals, i en molts casos això acaba deslluint el record de l'original), però afortunadament s'ha imposat la creativitat: Picard juga obertament a recuperar vells coneguts i reprendre velles trames, però el seu principal mèrit radica en la capacitat per dur el personatge a nous terrenys expressius i no perdre mai de vista que Star Trek és, per damunt de tot, un thriller polític tan transversal com qualsevol altre. Per això la sèrie, que a més té un tractament visual digne de la saga cinematogràfica impulsada per J.J. Abrams, pot agradar fins i tot als que mai van combregar amb La nova generació o qualsevol de les formulacions televisives de la marca.

Més informació

Mesías
A primer cop d'ull, Mesías apuntava a ser una sèrie d'aquelles amb un plantejament prometedor però d'evolució incerta, perquè la idea d'especular amb el retorn del Messies es prestava a lectures molt interessants però a uns quants misticismes de manual. Afortunadament, Netflix ha encertat en el to i els seus deu episodis, sense ser rodons, són molt recomanables. La trama de Mesías és una singular fusió entre The Leftovers, de la qual agafa la idea de com gestionar emocionalment una ruptura del que percebem com a «normal» i els actes de fe que se'n deriven; i de Homeland, de la qual imita els aires de thriller geopolític i la configuració de la seva protagonista, una agent de la CIA (esplèndida Michelle Monaghan) amb nombrosos problemes personals. La trama comença quan, després que una tempesta de sorra eviti una matança de civils, apareix un nou líder del poble palestí i condueix un grup de refugiats a la frontera amb Israel. És l'inici d'una escalada de rumors sobre aquest home, del qual pràcticament no se sap res, però, per les seves insòlites accions, apunta a ser una sort de nou Messies. Mentrestant, a Washington, l'agent Eva Geller comença a investigar tan carismàtic personatge. Quan aquest apareix a Texas i també aconsegueix reunir una multitud de fidels al seu voltant, el seu cas es torna global i extremadament popular, fins al punt que la societat nord-americana, i el seu mateix president, comencen a dubtar de la naturalesa del líder.

Més informació

Foodie Love
Si bé als seus inicis era un gran nom del cinema independent, la reincidència en un mateix estil (o el seu abandonament a conveniència) han convertit Isabel Coixet en una autora que no coneix les mitges tintes: el món es divideix entre els que la defensen a ultrança i els qui no suporten la seva obra. Foodie Love, la seva sèrie per a HBO, no contribuirà a acabar amb els bàndols, però no hi ha dubte que aporta alguns elements d'interès. Fins i tot el més hater del cinema de Coixet accepta que els primers treballs de la directora, i molt en particular l'esplèndida Cosas que nunca te dije, són objectivament apreciables, però una cosa ben diferent és l'evolució del seu estil. De tan insistent, de tan centrat en uns mateixos recursos estilístics, ha acabat convertint-se en el més semblant a una cançó enfadosa. Encerta en els temes, però no en els diagnòstics; sap construir personatges, però els fa viure històries artificioses. Sigui com sigui, Foodie Love redunda en les virtuts i defectes del seu cinema. Visualment és maca, la planificació és acurada i la conjugació amb la banda sonora és efectiva; però també resulta pedant, pretensiosa i acaba perdent de vista la humanitat dels seus protagonistes. Dit d'una altra manera, els personatges no semblen captats al vol de les seves improvisacions, sinó que semblen viure en una permanent coreografia de gestos excessivament calculats. I clar, per bé que estiguin els intèrprets (i aquí ho estan), per treballada que estigui la posada en escena, acaba fent la sensació que et trobes davant d'un immens simulacre.

Més informació

Beat
Beat, una producció alemanya de la plataforma d'Amazon que se la juga, i guanya, combinant estils i gèneres molt diferents, i tot plegat al servei d'una història que trenca constantment amb les expectatives de l'espectador. El Beat del títol és un jove Dj que treballa en un dels locals nocturns més populars de la nit berlinesa. La seva vida és un desafiament a la lògica horària: de dia, prova de tenir una vida més o menys normal, però és durant la nit que se sent més ell mateix, en uns ambients on té la majoria dels seus amics. Una nit, apareixen dues noies mortes al local, clavades al sostre. És així com la seva figura crida l'atenció del que vindria a ser l'FBI l'alemany, que pretén reclutar-lo per tenir ulls i orelles als baixos fons.

Més informació

El método Kominsky
El catàleg de Netflix sovint es nodreix de petites joies que corren el risc de passar desapercebudes per acumulació d'oferta, tot i tractar-se de sèries que mereixen figurar entre el millor del seu any. És el cas d' El Método Kominsky, una esplèndida comèdia dramàtica amb què l'autor de The Big Bang Theory, Chuck Lorre, hi ofereix un inesperat canvi de registre. No totes les sèries s'atreveixen a parlar amb tanta frontalitat de temes com la vellesa, la pèrdua o la soledat. El Método Kominsky sap servir-se d'una estructura molt clàssica per endinsar-nos en una radiografia íntima que es basa principalment en els diàlegs (sens dubte, un dels plats forts de la sèrie) i el carisma dels seus intèrprets. En aquest sentit, es fa difícil imaginar aquests personatges sense els rostres de Michael Douglas i Alan Arkin, absolutament esplèndids.

Més informació

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Ara a la TV

Ara (14:54 h)

Després

Cerca els teus programes preferits:

Audiència

Dijous 2 Abril.

16,7%

TELE 5

11,3%

ANTENA 3

9%

TVE 1

8%

LA SEXTA

4,7%

CUATRO

2,6%

LA 2

2,5%

FDF TELE5

2,4%

NOVA

2,2%

ENERGY

2,1%

PARAMOUNT CHANNEL

Veure números complets.