Basada en una saga de novel·les, la sèrie Spenser, detective privado es va emetre entre els anys 1985 i 1988, i mostrava les aventures d'un expolicia reconvertit en detectiu privat que, amb la impagable complicitat del seu ajudant Hawk, resolia un misteri per episodi. El carisma de Robert Urich i Avery Brooks era l'eix d'un procedimental d'aquells que es feia estimar per la seva honestedat i sentit de l'humor, ja que la gràcia no era tant qui era l'assassí com les sinergies entre els personatges.

Més de tres dècades després, el director Peter Berg i l'actor Mark Wahlbergh, el tàndem de pel·lícules tan notables com Último superviviente, Patriot's Day o Marea negra, adapten els plantejaments de la sèrie a un llargmetratge de Netflix que es va estrenar divendres passat i paga molt la pena. Els motius? Primer, perquè aconsegueix preservar l'essència de la sèrie sense renunciar a una ànima pròpia (Boston com a personatge més de la història, aquesta fusió entre esclats de violència i un toc irreverent) i després perquè apel·la a un estil de fer cinema policíac que massa sovint queda enterrat per l'afició a la pirotècnia. Wahlbergh potser no serà mai Laurence Olivier, però no hi ha dubte que és conscient dels seus límits i escull papers on pot donar el millor de si mateix. Estem, doncs, davant d'un film que no canviarà el curs de la percepció col·lectiva, però és un magnífic entreteniment que fa pinta de generar més entregues.

Spenser: Confidencial comença amb el protagonista entrant a presó després d'enfrontar-se a un company policia per suposada corrupció. Anys després, quan surt al carrer, resulta que aquell agent, ara un superior del cos, ha estat abatut a trets per uns misteriosos atacants. Spenser, dotat d'un sentit de la responsabilitat que el porta a ficar el nas a qualsevol injustícia, decideix investigar el cas pel seu compte. I el que es troba és que allò que el va portar a la presó pot ser la clau de la resolució del cas. Amb un ritme sostingut i un guió que mai perd interès, la pel·lícula de Berg serveix com a homenatge a la sèrie en alguns passatges, però per damunt de tot és un policíac molt competent i sense més pretensió que la de divertir.

Al costat de Wahlbergh destaquen les aportacions de Winston Duke, Alan Arkin, Iliza Shlesinger, Bokeem Woodbine, Marc Maron, Austin Post, Michael Gaston i Colleen Camp.