The Good Fight va començar la seva trajectòria amb el repte de no desmerèixer la sèrie de la qual és un spin-off, The Good Wife. Però no només ha aconseguit superar aquest repte, sinó que s'ha erigit en una sèrie amb personalitat pròpia que en algunes coses fins i tot supera el seu il·lustre referent. La tercera temporada, acabada d'estrenar, encara adopta un to més polític que les dues primeres i continua atacant sense miraments el mandat de Donald Trump.

En essència, les tres temporades de The Good Fight parteixen d'una mateixa premissa: el dia a dia de Diane Lockhart al bufet d'advocat pel qual treballa, on es debat entre la lluita constant per guanyar casos molt complexos i la seva conversió en símbol de l'oposició moral a les polítiques de Trump. Al costat de Diane, els altres dos pilars narratius de la sèrie són Lucca Quinn, advocada afroamericana i ara també mare soltera, i Maia Rindell, una lletrada lesbiana i filla d'un clan marcat per la corrupció. D'alguna manera, aquesta santíssima trinitat encarna diferents estrats de discurs: a The Good Fight hi ha un retrat gens convencional d'una Amèrica que vol emergir més enllà de les seves involucions morals, i això passa per mirar de cara el feminisme, la sexualitat i la lluita de classes. Conceptes que la sèrie tracta amb frontalitat i valentia, convertint-los en part de la trama i deixant el marge necessari per a que l'espectador es senti part del debat. Aquest és el principal mèrit de la sèrie, tractar grans temes sense caure en l'excés de pontificació, i apel·lant sempre a la reivindicació de la dialèctica.

La principal novetat de la tercera temporada la trobem, doncs, que The Good Fight manté la seva essència estructural però es torna encara més combativa en termes polítics. Ho fa mitjançant els detalls que nodreixen la trama (en permanent sintonia amb l'actualitat informativa) però també amb personatges nous, com l'advocat que interpreta Michael Sheen, que apuntalen la sensació d'estar davant un autèntic contrapès a l'Amèrica de Trump.

Poques sèries modernes tenen la capacitat de destil·lar tanta veritat en els seves disjuntives morals, i això és en gran mesura gràcies a l'extraordinari talent de les seves actrius: Christine Baranski, Cush Jumbo i Rose Leslie hi ofereixen un recital que convindria començar a reconèixer a les gales de premis.