De versions de Romeo i Julieta n'hi comença a haver més que de llibres del mateix Shakespeare: és tanta la seva influència en la modernitat que quan algú es planteja elaborar un producte dirigit a l'audiència juvenil encara se serveix del mateix motllo. És el cas de The Innocents, producció britànica estrenada a Netflix que té l'única originalitat d'introduir elements sobrenaturals.
Harry i June s'estimen amb bogeria, però les seves respectives famílies no veuen amb bons ulls la relació i, a més, tampoc han sabut afrontar l'adolescència dels seus fills. Davant aquest panorama, la parella decideix escapar-se. Però durant la fugida, fan un descobriment extraordinari: June, com ja li passava a la seva mare, té el poder d'assumir l'aspecte de qualsevol persona. Un poder sobrenatural que ha despertat el previsible interès de la comunitat científica, i que converteix els protagonistes en objectius del Govern. Aquest és el punt de partida de The Innocents, dividida en vuit episodis, molt entretinguda, però clarament fallida a l'hora de forjar-se una personalitat pròpia que la desmarqui de sèries similars.
Un dels principals problemes de la sèrie és que els esdeveniments se succeeixen seguint el manual. Tenim la presentació de personatges, la posada en escena de la seva història d'amor (que, arribats a un determinat punt, perd tot matís) i la posterior persecució. Sí, té moments tècnicament molt ben resolts, i també se li ha de reconèixer un cert respecte a l'essència dels clàssics en què s'emmiralla, però mai no acaba de despuntar en res. El millor que se'n pot dir és que agradarà al públic a qui va dirigida, i que la resta no la trobarà ofensiva. Pel que fa al repartiment, trobem rostres nous i prometedors com Sorcha Groundsell, Percelle Ascott, Laura Birn o Jóhannes Haukur Jóhannesson, però qui es cruspeix la funció és el gran Guy Pearce. El protagonista de Memento com gairebé sempre, fa apujar el nivell cada cop que apareix en pantalla.
