Hi ha dos aspectes que Netflix acostuma a tractar i que li donen molt bons fruits comercials: les sèries sobre adolescents i la nostàlgia. I quan les dues coses conflueixen, com en el cas de Stranger Things, aleshores la cosa ja es torna directament un fenomen. Ara prova de repetir la jugada amb una sèrie que apel·la a la nostàlgia pels anys 90.

Todo es una mierda, que s'estrena avui mateix, sembla una posada al dia de Freaks and geeks, aquella meravellosa producció de Judd Apatow que, malgrat durar només una temporada, va aconseguir convertir-se en icona de tota una generació i descobrir tota una pedrera d'estrelles de la comèdia. La diferència, més que res per una qüestió temporal, és que aquesta nova sèrie incorpora la distància irònica: sí, juga a la recreació visual de la dècada dels 90 i el seu més que discutible llegat cultural, però també furga en el que hi havia de tragicòmic a voler anar a la contra en uns temps de tants vaivens estètics.

Els protagonistes són un grup d'inadaptats d'un institut d'Oregon que alternen les seves inquietuds (la sèrie se centra particularment en els alumnes de l'aula de teatre i del club audiovisual) amb els incipients conflictes sentimentals propis de la seva edat. I tot amb un to que bascula entre la irreverència i la reflexió generacional.

Creada per Ben York Jones (guionista de la molt reivindicable Como locos) i Michael Mohan, la sèrie està formada per deu episodis de 30 minuts, i si funciona podria ser el germen d'una nova era de produccions audiovisuals sobre una dècada que resulta menys fàcil d'idealitzar que els 80, però que està plena de matisos per entendre on som a l'actualitat. El seu planter d'intèrprets està format per actrius i actors desconeguts (de moment) com Patch Darragh, Peyton Kennedy, Jahi Di'Allo Winston, Rio Mangini, Sydney Sweeney, Max Huskins, Calvin Pearson, Abi Brittle, Jalon Howard o Nicole McCullough. Com no podia ser d'una altra manera, s'haurà d'estar pendent de la seva banda sonora i, sobretot, de si és capaç d'atraure el mateix públic que ha convertit sèries com Por trece razones o Atípico en èxits inapel·lables.