Després dels bons resultats de Jack Ryan, Amazon continua apostant fort per reviure el thriller d'inspiració literària que havia donat peu a lucratives sagues cinematogràfiques. Ara és el torn de Treadstone, basada en l'univers de Jason Bourne i que, si bé encerta a imitar alguns dels seus codis, no aconsegueix transcendir l'entreteniment de sobretaula.
La saga de pel·lícules de Jason Bourne està formada per una excel·lent trilogia, un spin-off correcte però oblidable ( El legado de Bourne) i un epíleg, Jason Bourne, tan notable com innecessari. Assumit que el personatge ja ha fet el seu recorregut, Treadstone se centra en el programa d'agents secrets de la CIA que el va fer possible. Els protagonistes de la sèrie són un grup de persones repartides arreu del món que descobreixen, a vegades d'una forma gairebé paròdica, que en realitat són agents dorments de l'obscur programa, i això els porta a voler-se enfrontar als seus responsables. És a dir, l'esquema d' El caso Bourne aplicat a un relat coral que preserva (o com a mínim ho intenta) el realisme de les seves escenes d'acció.
És entretinguda? Sí, perquè les coreografies i persecucions saben imitar el seu referent i fins i tot té bones idees com l'ús que fa de la cançó Frère Jacques. És una bona sèrie? No, perquè en realitat tot el seu valor resideix en la seva capacitat mimètica i els personatges no tenen el carisma suficient com per sostenir la (confusa) trama. Si mirant-la teniu la sensació que us recorda alguna cosa que no és Bourne, és perquè s'assembla a Herois, també del productor Tim Kring. I com en aquella sèrie, l'invent va de presentar un grup de personatges molt heterogeni d'arreu del globus, mostrar-te les seves extraordinàries habilitats i buscar l'excusa per reunir-los. Un dels problemes fonamentals de Treadstone ja el tenia El legado de Bourne i consisteix a haver d'acceptar que allò que es veu a la pantalla forma part d'una narrativa que no té el seu demiürg principal. Bourne només és Bourne si hi apareix ell: tota la resta són explotacions que tendeixen a devaluar el material original a força de repetir-ne les idees. El repartiment de la sèrie està encapçalat per Jeremy Irvine, Omar Metwally, Emilia Schüle (de llarg, la millor del planter), Tracy Ifeachor, Patrick Fugit, Han Hyo-joo, Gabrielle Scharnitzky, Brian J. Smith, Michael Gaston i Michelle Forbes.
