Rutes i excursions

L’Albera, un paisatge per protegir a la falda dels Pirineus

0 vots

Cantallops - Girona

Els projectes d’instal·lació de parcs eòlics en un paratge tan sensible posen en perill un dels patrimonis naturals més importants del país; a peu, amb bici o amb vehicle particular, «alberajar» és un plaer

Quan es parla de l’Alt Empordà com a terra d’espais naturals protegits, sovint s’oblida que l’Albera no ostenta el mateix nivell de protecció que tenen els Aiguamolls o el cap de Creus. L’Albera és un paratge, sovint menystingut per les administracions –els ajuntaments, inoperants o impotents, hi han vist créixer barraques i barracots reconvertits en primeres/segones residències del tot il·legals– i valorat per visitants i excursionistes.


En el límit territorial marcat per les carreteres N-II i N-260, entre Capmany i Garriguella per entendre’ns, l’Albera empordanesa ens ofereix un paisatge de contrastos, de vinyes i ceps, d’estanys humits i olivars ben treballats, de boscos endreçats i boscúries abandonades. Qualsevol visitant que hi arribi ha d’aturar-se per força en l’elenc de pobles que hi anirà trobant, des de la Jonquera a Cantallops, passant per Sant Climent, Masarac i Vilarnadal, Mollet, Rabós i Vilamaniscle, sense oblidar els abans esmentats Capmany i Garriguella.


Esglésies romàniques i preromàniques, ermites de culte popular, dòlmens, menhirs, monestirs com el de Sant Quirze o espais misteriosos com el recinte de Mas Baleta o la pedra dels Sacrificis de Capmany, ens ajudaran a entendre que l’Albera és terra de patrimoni ancestral.


També ho és d’una natura a voltes maltractada, de vegades per l’home –l’excés de caça, construccions abusives, moviments de terres descontrolats– i també per la mateixa natura –incendis, avingudes d’aigua, tramuntanades–, i a voltes generosa en vegetació i sorprenent en fauna i clima.


Aquesta és terra de senglars, guilles i teixons. Terra de serps, tortugues, llangardaixos i sargantanes. Espai de sangoneres i tritons. Cel d’estornells, rapinyaires i tords.


L’Albera és, a més, una cortina de rerafons de paisatge, una falda pirinenca carregada de sorpreses. Cada poble té el seu racó privilegiat, la seva font d’aigua fresca o de líquid pudent o sulforós. Vinyes i oliveres modelen el paisatge gràcies a les terres ben llaurades o a les feixes de paret de pedra seca i els vivers blavosos, testimonis d’una altra època, d’uns altres costums.


L’Albera és terra de vaques i bolets –el cep, segurament, és la joia més buscada pels boletaires de la contrada–, i país d’històries, de contraban i estraperlo, d’exilis i fugides. També aquí s’hi han enterrat cabres d’or, tresors imaginaris i fortunes més o menys recuperades provinents d’èxodes i assalts militars de tota mena.


Terra de vi, de bon vi. Terra d’oli, millor oli, or d’untar. I terra de vent, de vent fort, agressiu, que bufa a empentes i rodolons.


Tot això ho podreu conèixer visitant aquesta Albera plena de camins, rutes i senders.

Galeria de fotos

Mapa d'ubicació

Per descobrir

Deixa el teu comentari
Una mirada al monument des d'una perspectiva diferent a l'habitual
De:
Fins a:

Rutes i excursions

Deixa el teu comentari
Un recorregut marcat per les referències biogràfiques i literàries de l´escriptor
Deixa el teu comentari
Pobles petits, emboscats, carregats de vida interior i envoltats de silenci els dies feiners. [..]