Malgrat que els seus inicis en la producció espanyola van ser tirant a discutibles (Las chicas del cable va ser un èxit, però semblava el producte típic d’un cadena generalista dels anys 90), Netflix ha anat trobant el to i ha aconseguit que aquestes sèries reuneixin molt talent i ofereixin històries atractives. És el cas, per exemple, de la recentment estrenada Los favoritos de Midas, que amb totes les seves evidents irregularitats sap ser un títol com a mínim entretingut i conscient de les potencialitats del seu gènere. Avui la plataforma torna a estrenar una sèrie espanyola d’intriga que buscarà tenir el seu lloc a l’atapeïda agenda de consums nadalencs. Es tracta de El desorden que dejas, basada en una novel·la del seu mateix creador, Carlos Montero (un dels artífexs de la popular Élite, també de Netflix) i que durant els seus vuit episodis juga a la tradicional carta de plantejar un misteri en una comunitat rural on res és el que sembla.

La protagonista és Raquel, una dona que accepta anar a treballar de professora de literatura a l’institut d’un poble gallec. No és el somni de la seva vida, però la seva motivació és personal: està intentant salvar el seu matrimoni, i aquest poble és on va créixer el seu marit. La parella creu que, marxant dels espais on la relació s’havia deteriorat, podran reconduir-la. Però Raquel aviat s’adona que al centre hi ha més secrets que veritats. Primer, perquè descobreix que la mestra que està substituint va morir en estranyes circumstàncies, i després perquè al poc temps de començar a treballar rep una nota amb un missatge amenaçador: «I tu, quan trigaràs a morir?». És així com la protagonista decideix investigar pel seu compte per revelar els secrets que palpiten pels records de l’institut i posar al descobert, de passada, algunes coses que desconeixia sobre la seva pròpia vida.

El desorden que dejas adapta l’argument tal i com el planteja la novel·la de Montero, però estructuralment a la sèrie s’aposta per trencar la linealitat i mostrar un seguit de flashbacks que van posant llum a alguns dels nombrosos enigmes de la funció. Una de les claus és la seva treballada atmosfera de suspens, que en tot moment busca (i a vegades, troba) la manera de mantenir espectadores i espectadors en tensió, tot i que també potencia l’entramat dramàtic per evitar que els personatges principals siguin simples clixés. En aquest sentit, un dels grans encerts de la sèrie és el seu esplèndid repartiment, encapçalat per Inma Cuesta, Bárbara Lennie, Tamar Novas, Arón Piper, Isabel Garrido, Noemí Blanco i Roberto Enríquez.

Montero també és director d’alguns episodis juntament amb els catalans Sílvia Quer (Febrer, Bajo sospecha, Élite) i Roger Gual, autor de Smoking Room i Remake, que ja va dirigir per a Netflix la notable 7 años.